Diferència entre revisions de la pàgina «Basílica del Senyor de Monserrate»

m
Normalitza etiquetes <ref>
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
m (Normalitza etiquetes <ref>)
 
== Història ==
La construcció de la primera [[ermita]] va ser autoritzada per [[Juan de Borja]] en [[1640]] al batxiller dom [[Pedro Solís]], qui la va finalitzar en [[1657]], inicialment sota l'advocació de la [[Mare de Déu de Montserrat]] que molt aviat fou reemplaçada per la imatge del "Sant Crist Caigut als assots i clavat en la creu", obra del mestre [[Pedro de Lugo Albarracín]] tallada en [[fusta]] i amb algunes peces de [[plom]] i [[plata]].<Refref>Institut Distrital de Cultura i Turisme [http://www.bogotaturismo.gov.co/documentos/pdf/Santa%20Fe%201.07% 20B.pdf Escultura del Senyor caigut de Monserrate], últim accés el 02/06/2009.</Refref> L'esmentada construcció tenia una capella i un convent annex on van habitar els [[Orde de Sant Agustí|Monjos "Recoletos" de Sant Agustí]] fins a 1685, quan van ser reemplaçats pel [[Gabinet de Madrid]], per pares [[Candelaris]].
 
El creixent nombre de feligresos i els danys ocorreguts en la construcció original a causa del terratrèmol de [[1917]],<ref>Bogotà Miraculosa [http://bogotamilagrosa.wordpress.com/2007/10/01/historia-del-turó-monserrate/ Història del turó de Monserrate], últim accés el 02/06/2009.</Refref> van obligar a construir una nova església al cim del turó, la qual va ser dissenyada per l'arquitecte [[Arturo Jaramillo Closca]] amb un estil [[arquitectura|arquitectònic]] [[Neogòtic|neogòtic]]. La nova església es va construir gràcies a l'ajuda dels pelegrins, que pujaven al turó a visitar el Señor Caído de Monserrate carregant almenys un maó<ref>Vargas, José (2000), Esglésies de Santafé de Bogotà, pp.150.</Refref> i va ser acabada en [[1925]].
 
Per a la celebració del quart centenari de la ciutat el 1938, l'església va ser il·luminada indirectament durant la nit.<Refref>Vargas, José (2000), Esglésies de Santafé de Bogotà, pp.151.</Refref> El 1952 es construeix l'altar elaborat a [[Florència]], Itàlia, i el 12 de maig de 1955 l'església es consagra a la [[Via Crucis|Passió de Nostre Senyor]] en cerimònia especial presidida per monsenyor Emilio de Brigard.
 
== La "Moreneta" colombiana ==
== Horaris ==
{|class="wikitable" align="right" style="margin:0.5em 0 0 2 em; line-height:120%; "
! style="background: #6688Aa; color: white; "|Horari de misses<ref>Turó de Monserrate [http://www.cerromonserrate.com/ Nostre Santuari], últim accés el 04/06/2009.</Refref>
|-
! style="background: #F0F0F0; "|Diumenges
A més, de dilluns a divendres es resa el [[Rosari|Sant Rosari]] a les 12:30 p.m. i els dissabtes a les 7:45 a.m. i a les 11 a.m.
 
Els serveis de transport a la basílica funcionen en el següent horari:<Refref>Turó de Monserrate [http://www.cerromonserrate.com/tarifas.htm Tarifes i horaris], últim accés el 14/06/2009.</Refref>
 
* Funicular de dilluns a divendres entre 7:45 a.m. i 11:45 a.m., dissabtes de 7:45 a.m. a 3:00 p.m., diumenges i dies festius de 5:30 a.m. a 6:00 p.m.
 
== Vies d'accés ==
Existeixen tres formes d'accés a la basílica; la primera és l'ascens al turó de Monserrate a peu, a través d'un sender per als vianants de 2,5 quilòmetres que compta amb dos miradors i que en l'actualitat es troba tancat per obres de reparació.<Refref>Caracol [http://www.caracol.com.co/nota.aspx?id=777586 Camí de Monserrate estarà tancat en Setmana Santa], 13/03/2009.</Refref>
 
Una altra alternativa és el [[funicular]], construït entre 1926 i 1929 per la companyia [[suïssa]] Lowis von Roll i inaugurat oficialment el 18 d'agost de 1929. Té una longitud lineal de 800 metres, assoleix una velocitat de 3.2 metres per segon, amb una capacitat màxima de 80 persones.
 
Finalment, la tercera alternativa és el [[telefèric]], el qual va ser inaugurat el 27 de setembre de 1955,<ref>Institut Distrital de Cultura i Turisme [http://www.bogotaturismo.gov.co/turismo/productos/panorama/A1-Fitxa%20Santa%20Fe.pdf Fitxa tècnica turística de la Localitat de Santafé], últim accés el 04/06/2009.</Refref> que utilitza un sistema bicable i dues cabines amb capacitat màxima de 40 persones.
 
== Referències ==
1.154.437

modificacions