Diferència entre revisions de la pàgina «Edat d'Or neerlandesa»

m
Normalitza etiquetes <ref>
m (Corregit: a d'altres països > a altres països)
m (Normalitza etiquetes <ref>)
=== Patrimoni i naixement de les Finances Corporatives ===
A finals del [[segle XVI]] els navegants neerlandesos, tradicionalment hàbils mariners i cartògrafs,<ref>Els mapes utilitzats per
[[Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel]] per atacar ciutats neerlandeses per terra i per mar, varen ser fets per cartògrafs neerlandesos</Refref> començaven a dominar el comerç mundial, una posició que abans havia estat ocupada pels [[portuguesos]] i [[espanyols]].
 
El 1602 es va fundar la [[Companyia Holandesa de les Índies Orientals| Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals]] (Neerlandès: ''Verenigde Oostindische Compagnie'' o ''VOC''). Era la primera [[multinacional]] de la història, finançada per accions que establien la [[Borsa d'Amsterdam|primera borsa moderna]]. Aquesta companyia va rebre el monopoli neerlandès sobre el comerç asiàtic que mantendria durant dos segles. Es va convertir en l'empresa mercantil més gran del món del segle XVII. Les espècies s'importaven a l'engròs i aportaven beneficis enormes, a causa dels esforços i riscs associats i de la demanda aparentment insaciable. Per finançar el creixent comerç de la regió, el [[Banc d'Amsterdam]] s'establí el 1609, essent el precursor, si no el primer, [[Banc central]].<ref>QUINN, Stephen. ROBERDS, William. ''[http://www.frbatlanta.org/filelegacydocs/wp0516.pdf The Big Problem of Large Bills: The Bank of Amsterdam and the Origins of Central Banking]''. Agost, 2005.</ref>
 
== Gran poder europeu ==
També dominaven el comerç entre els països europeus. La República estava favorablement ubicat en el pas de les rutes comercials est-oest i nord-sud i estava connectat amb les rutes interiors alemanyes a través del riu [[Rin]]. Els comerciants neerlandesos enviaven vi de França i Portugal als [[Països Bàltics]] i retornavaen amb fibra destinada a països al voltant del mar Mediterrani. Pels anys 1680, una mitjana de gairebé 1.000 vaixells neerlandesos ingressava al [[mar Bàltic]] cada any.<Refref>[http://www.balticconnections.net/index.cfm?article=Mercantilism+in+the+West+Baltic Connexions del Bàltic: Mercantilisme al Bàltic Occidental]</ref> Varen guanyar control de bona part del comerç amb les naixents colònies angleses a Amèrica del Nord i després d'acabar la guerra amb Espanya el 1648, el comerç neerlandès amb aquest país també va florir.
[[Fitxer:Trippenhuis.jpg|thumb|250px|El Trippenhuis a [[Amsterdam]]<ref>La germandat de viatgers, comerciants d'armes, varen construir el ''Trippenhuis'' a Amsterdam, actualment és la seu de la [[Reial Acadèmia de les Arts i les Ciències Neerlandesa]], que és un exemple típic de l'arquitectura del segle XVII</Refref>]]
 
== Altres indústries ==
{{Vegeu també|Pintura barroca als Països Baixos}}
[[Fitxer:Johannes Vermeer (1632-1675) - The Girl With The Pearl Earring (1665).jpg|thumb|[[La noia de la perla]] de [[Johannes Vermeer]] ]]
La pintura a l'Edat d'Or seguia moltes de les tendències dominants de l'[[art barroc]]a d'altres parts d'Europa, com el [[Caravaggio|Caravaggisme]] i el [[naturalisme]], però fou el líder desenvolupant els temes de [[natura morta]], [[Paisatge (gènere pictòric)|paisatge]] i [[pintura de gènere]]. Els [[retrat]]s eren també populars, excepte la [[pintura d'història]] - tradicionalment el [[jerarquia de gèneres|gènere més elevat]] - lluitava per trobar compradors. L'art d'església era virtualment inexistent, i produïa poca obra de qualsevol classe. Mentre que el col·leccionisme d'art i pintura per al mercat lliure era comú en altres llocs, els historiadors de l'art assenyalen el creixent nombre de rics de [[classe mitjana]] com a forces que influenciaven els temes pictòrics populars.<ref name="gardner">{{ref llibre|cognom= Mamiya|nom=Christin J.|cognom2=Kleiner|nom2=Fred S.|títol=Gard Art Thru Ages 12e|url=http://books.google.cat/books?id=2idyOwAACAAJ|consulta=22 Novembre 2010|any=2004|editorial=Thomson Wadsworth|llengua=anglès|isbn=9780495030386|pàgines=718–719}}</Refref>.
 
Aquesta tendència, junt amb la manca de patronatges de l'església de la [[contrareforma]] que dominava les arts a l'Europa catòlica, ocasionava el gran nombre d'[[Pintura de gènere|escenes quotidianes]] o pintures de gènere i altres imatges no religioses. Els paisatges i marines, per exemple, reflecteixen la terra reclamada al mar i les fonts de la potència comercial i naval que marquen l'Edat d'Or. Un tema que és força característic de la pintura barroca és el retrat de grup gran, especialment de [[gremi]]s cívics i de milícia, dels quals el quadre de [[Rembrandt]] ''[[La ronda de nit]]'' és emblmàtic.
1.133.141

modificacions