Carpetans: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+ Ref
m Normalitza etiquetes <ref>
Línia 1:
'''Els carpetans''' va ser un grup prerromà considerat com un dels diversos pobles [[celtes]] que habitaven l'oest i el nord de la [[Península Ibèrica]].<Refref>El Marquès de Lozoya els assignava, inicialment, com primers pobladors coneguts, dins dels pobles ibèrics en la seva ''Història d'Espanya'' . Salvat Editores. Barcelona. [[1979]]. Tom 1. (Pàg. 44).</Refref>
 
== Localització ==
La seva ubicació es localitza a la zona central de la [[Península Ibèrica]], principalment en el curs alt del [[riu Tajo]] i arribant a la conca alta del [[Guadiana|riu Guadiana]], al territori que comprèn part de les actuals províncies espanyoles de [[província de Guadalajara|Guadalajara]], [[província de Toledo|Toledo]], [[província de Madrid|Madrid]] i [[província de Ciudad Real|Ciudad Real]].
 
[[Estrabó]], escriptor grec del [[segle I aC]] indica que els [[turdetans]] limitaven el nord amb els carpetans.<Refref> Santos Yanguas, Juan. ''Los pueblos de la España Antigua'' . Història 16. Madrid. [[1997]]. (Pàg. 38).</Refref> El nom de carpetans, atorgat per Estrabó, s'utilitza per designar la serralada muntanyosa que separa [[Província de Segòvia|Segòvia]] de Madrid, les muntanyes Carpetanes (Montes Carpetanos).
 
La situació dels carpetans en relació amb altres pobles celtíbers els ubicava a l'oest dels [[òlcades]], al nord dels [[oretans]], a l'est i sud dels [[vacceus]] i [[vètons]]. Poc més se sap de les seves característiques culturals, a causa de l'escassetat de textos històrics i l'absència d'excavacions arqueològiques. Del seu panteó religiós sol es pot citar algun tret, com l'adoració que professaven a la deessa ''Ataecina''.
Línia 16:
En el [[193 aC]] les legions de [[Marc Fulvi Nobílior I|Marc Fulvi Nobilior]] van arribar a assetjar Toletum, la capital dels carpetans, per conquerir-la a l'any següent, després de derrotar un exèrcit aliat [[vètons|dels vetóns]]. Nobilior va capturar el rei carpetà [[Hilermus]], el qual havia reunit entorn d'ell una confederació de vacceus, vètons i celtíbers.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Histoire générale de Portugal: depuis l'origine des Lusitaniens jusqu'à la régence de Don Miguel |volum=vol.1 |url=http://books.google.es/books?id=IHNPAAAAcAAJ&pg=PA133&dq=Marcus+Fulvius+Nobilior+toletum&hl=ca&sa=X&ei=kRAvU76EAarO0AXdgIGwBA&ved=0CHMQ6AEwCQ#v=onepage&q=Marcus%20Fulvius%20Nobilior%20toletum&f=false |llengua=francès |editorial=Gauthier |data=1828 |pàgines=133 |isbn=}}</ref>
 
A l'estiu del [[185 aC]] un exèrcit aliat de carpetans, [[lusitans]] i vètons van derrotar als romans dirigits per Quint Crispí i Gai Calpurni. I a l'any següent el [[cònsol romà|cònsol]] [[Aule Terenci Varró]]va ser derrotat a ''[[Titulcia]]''. El [[180 aC]] [[Tiberi Semproni Grac]] va pacificar la zona firmant amb els carpetans una treva per 25 anys.<Refref>{{ref-web|url=http://www.univision.com/uv/video/Tiberio-Sempronio-Graco/id/3691557425 |títol=Tiberio Sempronio Graco <nowiki>|</nowiki> Univision.com Buscar<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
 
A partir del [[153 aC]] la treva de Grac es va trencar i les lluites (la guerra celtibera) van continuar. Només acabarien amb la caiguda de [[Numància (Hispània)|Numància]], el [[133 aC]] davant de les [[legió romana|legions]] de [[Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor]].
 
== Restes arqueològiques ==
* ''Complutum''.<Refref>{{ref-web|url=http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04704068688037117654480/013051.pdf|títol=Romanidad e indigenismo en Carpetania<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
* ''Contrebia Carbica''.
* [[Navalquejigo]].
Línia 27:
* [[Segobriga (celtibers)|Segóbriga]].
* ''[[Titulcia]]''.
* [[Miralrío]] (a [[Rivas-Vaciamadrid]].<Refref>[http://www.abc.es/20090329/madrid-madrid/cuando-llegaron-romanos-20090329.html Cuando llegaron los romanos]</ref>
* [[Laminium]] (ubicació actual desconeguda).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cortéz y López |nom=Miguel |títol=Diccionario geografico-historico de la España antigua, Tarraconense, Bética, y Lusitana |url=http://books.google.es/books?id=hQcIAAAAQAAJ&pg=PA147&dq=Laminium+Carpetanos&hl=ca&sa=X&ei=ipQwU6HtMKX8ygO204H4Cg&ved=0CE0Q6AEwBA#v=onepage&q=Laminium%20Carpetanos&f=false |llengua=castellà |editorial= |data=1835 |pàgines=147 |isbn=}}</ref>