Orbeliani: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 3 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:Q1985835
m Normalitza etiquetes <ref>
Línia 3:
== Història ==
 
L'Orbeliani deriven dels prínceps [[Baratashvili]] - ells mateixos possibles descendents de la casa medieval dels [[Liparits-Orbeliani]] - enmig de les enemistats familiars sagnants al segle XVII.<Ref name="gse">{{ka}} Jamburia, G. "„ორბელიანები“ "Els Orbeliani", Enciclopèdia Soviètica de Geòrgia, volum 7, pàg. 555. Tbilissi, 1984 </ref> Darrerament els Orbelianis reclamaven descendència imperial xinesa i el títol de gentilitat de Janbakur (més tard Jambakur; en [[persa]], "Fill del cel de Xina").</Refref> Aquesta reclamació genealògica també sostinguda pels [[Mamikonian]] a l'època medieval, dirigia alguns historiadors moderns a adscriure als Orbeliani en relació als llunyans Mamikonian.<ref>Cyril Toumanoff] (1949-51). ''The Fifteenth-Century Bagratids and the Institution of Collegial Sovereignty in Georgia''. ''Traditio'' 7: 179, n. 39. </Refref>
 
Aquesta nova dinastia principesca nova rebia el cognom d'Orbelishvili (després Orbeliani) o Qaplanishvili agafats dels seus dos primers membres - Orbel (que va florir vers 1600) i el seu fill Qaplan (assassinat el 1671). Els Orbeliani estaven en possessió d'un feu gran anomenat Saorbelo o Saqaplanishvilo que comprenia la part sud del principat dels Baratashvili (anomenat el principat de Sabaratiano), incloent-hi moltes de les valls del Ktsia i el Dmanisi en el que és ara la [[regió]] de [[Kvemo Kartli]] de Geòrgia. Es consideraven entre les sis cases "individides" del [[Regne de Kartli]], que superaven en rang als que havien sucumbit a la divisió que debilitava els seus [[alou|alous]] dinàstics.<ref>Cyril Toumanoff, (1963). ''Studies in Christian Caucasian History'', pàg. 104. Georgetown University Press </ref>
 
Al segle XVIII els Orbeliani exercien sobirania per sobre gairebé 100 famílies menors de la noblesa [[aznauri|(aznauri)]] i 2.000 camperols que vivien en gairebé 160 pobles. Tenien un palau i una abadia familiar a Tandzia, castells a Dmanisi, Kveshi i Khuluti, i monestirs a Pitareti i Dmanisi. Els membres de la família Orbeliani gaudien en feu dels oficis de Cap de Polícia de [[Somkhètia]], Cap Principal de Justícia i, conjuntament amb la casa de [[Mukhrani]] i Panaskerteli, prínceps-mestres del Palau de Geòrgia.<ref name="gse"/><Refref>Toumanoff (1949-51), ''op. cit.'' : 180 </ref>
 
Cap al final del segle XVIII els Orbeliani marxaren de les seves propietats patrimonials a Kvemo Kartli - turmentats per incessants ràtzies de les veïnes tribus turques - i es reinstal·laven a [[Tbilisi|Tbilissi]], la capital de Geòrgia.<Ref name="gse"/>