Nicòpolis del Pont: diferència entre les revisions

El cristianisme va arribar a Nicòpolis en una data primerenca i, sota [[Licini I|Licini]], al voltant de 319, quaranta-cinc dels habitants de la ciutat van ser martiritzats; l'[[Església Ortodoxa Oriental]] i [[Església Catòlica Romana]] els veneren el 10 de juliol, [[Basili de Cesarea|Sant Basili]] <ref>''[[Patrologia Graeca]]'', XXXII, 896.</Refref>anomena als sacerdots de Nicòpolis els fills dels confessors i màrtirs, i la seva església <ref>P. G., XXXII, 834.</ref> la mare de la de [[Şebinkarahisar|Koloneia]]. Pels volts del 472, [[Joan el Silenciós]], que havia venut els seus béns terrenals, va erigir una església a la Verge Santíssima.

En 499 Nicòpolis va ser destruïda per un terratrèmol, i ningú se'n va salvar, tret del bisbe i dels seus dos secretaris que escaparen de la mort.<ref>Bull. Acad. de Belgique, 1905, 557.</ref>Aquest desastre fou irreparable, i encara que [[Justinià I]] va reconstruir els murs i va erigir un monestir en memòria dels Quaranta-cinc Màrtirs de Procopi<ref>"De Ædificiis", III, 4.</Refref>mai Nicòpolis no va recuperar la seva antiga esplendor i va ser reemplaçada per Koloneia.

Sota [[Heracli]], va ser capturada per les forces de la [[Cosroes II]] <ref>[[Sebeos]],''Histoire d'Heraclius'' tr. Macler, p. 62. </Refref> i des de llavors només fou una ciutat mediocre, una simple seu i una [[sufragània]] de Sebasteia a Armènia Menor, i romangué com a tal almenys fins al segle XI, com es desprèn dels diverses ''[[Notitiae Episcopatuum]]''. En els segles IX a XI, pertanyé al [[thema]] de [[Koloneia (thema)|Koloneia]].