Diferència entre revisions de la pàgina «Siurana (Priorat)»

Retiro informació sense referències
(Retiro informació sense referències)
 
El castell de Siurana era el centre de la vida de l'extensíssim territori que tenia sota el seu control: bona part de l'actual comarca del Priorat, així com del [[Baix Camp|Baix]] i [[Alt Camp]], la [[Conca de Barberà]] i les [[Garrigues]]. El territori estava organitzat en alqueries, com [[La Morera de Montsant|la Morera]] (petites unitats rurals formades per algunes dotzenes de cases i probablement amb terres col·lectives); i [[rafals]] (entesos com a dominis privats, tots sota l'esguard del castell), com ho podrien haver estat, si fem cas a la toponímia, [[Cabacés]], [[Albarca]], [[Margalef]] i potser [[Falset]].
 
'''Valiat de Xibrana''' (o '''Valiat de Siurana'''). El [[valiat]] era el territori governat per un valí. Els àrabs anomenaven a aquesta territori nazar. A Catalunya el darrer valiat existent fou el de Siurana a les muntanyes de Prades.
 
A partir del [[castell de Siurana]], el seu territori s'estenia per diverses línies de torres. Una primera línia defensiva la formaven les torres a les actuals poblacions de la Morera de Montsant, Albarca, Ulldemolins, [[Castell de Prades|Prades]], Alforja, la Mussara i l'Albiol, i un segon cercle, major, constituït pel Vilosell, Vimbodí, la Pobla de Cèrvoles, Falset, el Pradell de la Teixeta, Cabassers, el Lloar, la Palma, la Torre de l'Espanyol i Vinebre. Hi hauria torres també a Alcover, l'Arbolí, Bellmunt del Priorat, les Borges del Camp, Colldejou, la Figuera, Margalef de Montsant, la Torre de Fontaubella i Vilanova de Prades.<ref>Pere Balanyà, ''L’Islam a Catalunya'', p. 73-77</ref>
===Conquesta de Siurana===
{{Principal|Conquesta de Siurana}}
[[Fitxer:Castell de Siurana de Prades-S.XI.jpg|thumb|right|400px|Dibuix que representa una hipotètica reconstrucció del castell musulmà de Siurana. Segle XI]]
 
[[Fitxer:Castell de Siurana de Prades-Entrada.jpg|thumb|right|350px|Entra al castell i poble de Siurana, en el lloc a on hi havia l'antiga porta principal i pont llevadís]]
El [[17 de febrer]] de [[1146]] [[Berenguer Arnau]] va rebre el castell i la vila de Siurana. Aquesta donació permet suposar un primer intent de conquesta de les muntanyes, que devia fracassar, si és que es va arribar a intentar. Siurana restava en un indret pràcticament inexpugnable per a les armes i mitjans de l'època, i probablement el comte sobirà va preferir conquerir llocs amb més importància política i econòmica. Tarragona va ser restaurada l'any [[1118]], però fins al [[1146]] no es veu un veritable procés ocupacional del territori. [[Tortosa]] va ser conquerida el [[1148]], i [[Lleida]] el [[1149]]. El [[1151]] els cristians estaven en els mateixos límits del valiat de Siurana, després de conquerir tota la zona de les Garrigues. L'[[Emirat de Xibràna]] restava, doncs, reclosa i rodejada pels quatre costats, i la seva caiguda només era qüestió de temps.
 
L'ocupació dels territoris de Siurana va començar l'any [[1153]]. Per la banda de la Conca de Barberà, els [[elsCervera Cervera(llinatge)|Cervera]] van arribar fins a Albarca per [[Capafonts]] i [[la Febró]]; [[Albert de Castellvell]] (fill del baró [[Guillem II de Castellvell]]) va envair el Priorat des del [[Coll de la Teixeta]]; [[Ramon de Gaganot]] ho va fer pel [[Coll d'Alforja]]. L'assetjament el va dirigir [[Bertran de Castellet]]. La data exacta de la [[Conquesta de Siurana|conquesta del castell]] no és segura: alguns la fixen el [[29 d'abril]], dia en què el [[comte de Barcelona]] va atorgar una carta de població a Bertran de Castellet; d'altres l'han situat el [[23 de novembre]] del mateix any; i d'altres el [[12 de juliol]] de [[1154]]. En tot cas, és segur que en el mes de setembre de [[1154]] Siurana ja portava un cert temps en mans de Bertran de Castellet, per la qual cosa la data final cal situar-la entre [[1153]] i [[1154]]. Aquest mateix senyor temps més tard donà permis a l'eremita [[Sant Ramon de Vallbona|Ramon de Vallbona]] perquè alguns dels seus deixebles s'instal·lessin en el terriori conquerit de Siurana. El setge del castell va donar lloc a llegendes inspirades en els grans esforços (ben reals) que els millors guerrers catalans van haver d'afrontar per conquerir Siurana, fortificada i situada en un indret del tot inexpugnable per als guerrers i mitjans de l'època. La llegenda de la [[Reina Mora]] justifica plenament el caire èpic de la conquesta de l'últim reducte musulmà de [[Catalunya]].
 
[[Fitxer:Castell de Siurana de Prades-S.XI.jpg|thumb|right|400px|Dibuix que representa una hipotètica reconstrucció del castell musulmà de Siurana. Segle XI]]
 
 
L'ocupació dels territoris de Siurana va començar l'any [[1153]]. Per la banda de la Conca de Barberà, els [[els Cervera|Cervera]] van arribar fins a Albarca per [[Capafonts]] i [[la Febró]]; [[Albert de Castellvell]] (fill del baró [[Guillem II de Castellvell]]) va envair el Priorat des del [[Coll de la Teixeta]]; [[Ramon de Gaganot]] ho va fer pel [[Coll d'Alforja]]. L'assetjament el va dirigir [[Bertran de Castellet]]. La data exacta de la [[Conquesta de Siurana|conquesta del castell]] no és segura: alguns la fixen el [[29 d'abril]], dia en què el [[comte de Barcelona]] va atorgar una carta de població a Bertran de Castellet; d'altres l'han situat el [[23 de novembre]] del mateix any; i d'altres el [[12 de juliol]] de [[1154]]. En tot cas, és segur que en el mes de setembre de [[1154]] Siurana ja portava un cert temps en mans de Bertran de Castellet, per la qual cosa la data final cal situar-la entre [[1153]] i [[1154]]. Aquest mateix senyor temps més tard donà permis a l'eremita [[Sant Ramon de Vallbona|Ramon de Vallbona]] perquè alguns dels seus deixebles s'instal·lessin en el terriori conquerit de Siurana. El setge del castell va donar lloc a llegendes inspirades en els grans esforços (ben reals) que els millors guerrers catalans van haver d'afrontar per conquerir Siurana, fortificada i situada en un indret del tot inexpugnable per als guerrers i mitjans de l'època. La llegenda de la [[Reina Mora]] justifica plenament el caire èpic de la conquesta de l'últim reducte musulmà de [[Catalunya]].
 
[[Fitxer:Castell de Siurana de Prades-Entrada.jpg|thumb|right|350px|Entra al castell i poble de Siurana, en el lloc a on hi havia l'antiga porta principal i pont llevadís]]
 
=== La llegenda de la Reina Mora ===
104.889

modificacions