Pogrom de Jerusalem de 1920: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Normalitza etiquetes <ref> |
m Normalitza etiquetes <ref> |
||
Línia 239:
[[Walter Laqueur]] estima que els aixecaments de ''Nebi Musa'' i els següents de 1921 provocaran un canvi en la manera com els sionistes consideren les relacions i la col·laboració amb els àrabs : un enduriment de les actituds en certs cercles i una posada en qüestió en d'altres.<ref name = "laqueur"/> Il·lustra el comportament de [[David Eder]], un col·laborador proper de [[Chaim Weizmann]] que juga en aquell temps el paper de «representant diplomàtic de l'organització sionista» que, abans dels esdeveniments, considera una « estreta col·laboració [amb els àrabs] en vista de la integració d'una llar nacional jueva en els Estats federats de l'[[Orient Pròxim]]». Segons David Eder, «els jueus no s'han de separar dels àrabs; Tel Aviv no s'ha de fer un símbol exclusivament jueu; els jueus han de tractar amb el món àrab en el seu conjunt [i] mostrar el mateix respecte a les aspiracions nacionalistes àrabs que la que demanen envers les seves». Després dels aixecaments, la seva opinió va canviar i davant la comissió d'investigació, declara que «només hi pot haver una llar nacional a Palestina, sense una col·laboració d'igual a igual, sinó només amb un predomini jueu fins que el seu nombre haurà crescut suficientment<ref name = "laqueur"/> ».
La resposta a donar genera igualment debat al si dels representants sionistes. Així, després dels aixecaments de 1921, [[Chaim Arlosoroff]] escriu que els sionistes no s'han adonat de la importància del moviment nacionalista àrab i que hi ha un gran perill si es continua amb la «política de l'estruç»<ref name = "laqueur"/> ». En reacció als que empenyen a l'establiment d'una força armada, un altre col·laborador proper de Chaim Weizmann declara que «a curt termini es tracta de la solució més fàcil però que la [violència] no pot portar el sionisme més que a un atzucac.» en el transcurs del Congrés sionista següent, demanarà sense embuts : El moviment sionista vol la guerra amb els àrabs o no ?<
[[Neil Caplan]] subratlla igualment el ressentiment dels jueus envers els àrabs. (Parla de la «repulsió moral [...] envers les mans que han fet fluir sang jueva<ref name = "caplan"/> »). Assenyala incidents i tensions, com el rebuig de [[Menahem Ussishkin]] de donar la main del Muftí de Jerusalem [[Kamil al-Husseini]] (germanastre d'[[Amin al-Husayni]]<ref name = "karsh16"/>) en el moment d'una trobada a casa del governador o la dificultat d'empleats jueus i àrabs de mirar-se a la cara després dels aixecaments.<ref name = "caplan"/>
| |||