Revisió del 01:28, 30 març 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Normalitza etiquetes <ref> ← Edició anterior		Revisió del 11:35, 30 març 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Normalitza etiquetes <ref> Edició següent →
Línia 8: Robert el Fort fou molt probablement fill de [[Robert III d'Hesbaye]] <ref> Gérard Galand [http://books.google.fr/books?id=SwoNAQAAIAAJ&pg=PA10&dq=%22Robert+le+fort%22+%22comte+de+Worms%22&hl=fr&ei=ZQkNTPPoDcL24AaXpaSDAQ&sa=X&oi=false#v=onepage&q=%22Robert%20le%20fort%22%20%22comte%20de%20Worms%22&f=false ''Les seigneurs de Châteauneuf-sur-Sarthe en Anjou: de Robert le Fort à la Révolution (vers 852-1791)'', Edicions Cheminements, 2005, pàg. 10] </ref>(† abans del 834), comte de Worms i d'Oberrheingau, i de Waldrada, germana d'[[Odó d'Orleans]] († 834). Durant un col·loqui científic celebrat a [[Angers]] el [[1987]] en ocasió del mil·lenari capetià, l'historiador Karl Ferdinand Werner va confirmar <ref name="sec-661" /> <~~Ref~~ref name="sec-661" >. Societat de l'Escola de les cartes [http://books.google.fr/books?id=elkHtxDJB1IC&pg=PA661&dq=%22%22origine+Rh%C3%A9nane+de+Robert+le+Fort%22&cd=2#v=onepage&q=%22%22origine%20Rh%C3%A9nane%20de%20Robert%20le%20Fort%22&f=false ''Biblioteca de l'Escola de les cartes'' llibreria Droz, 1999, pàg. 661.] </ref> ,<ref name="OGRF"> Vegeu les actes del col·loqui, publicades el [[1997]], sota la direcció dels historiadors Olivier Guillot i Robert Favreau, per la Societat dels Antiquaris de l'Oest. </ref> l'origen renà de Robert el Fort recolzant-se en el testimoniatge de [[Reginó de Prüm]]. Amb un objectiu polèmic, certs autors escamparen la llegenda segons la qual Hug Capet no seria el descendent de Robert el Fort sinó d'un carnisser com a [[Dante Alighieri\|Dante]] a [[la Divina Comèdia]]. Aquesta idea fou represa per exemple en l'''Història de França contada a Juliette'' de Jean Duché, però aquesta vegada aplicada al propi Robert el Fort. Els [[Robertians]] són presentats com procedents d'una família il·lustre de la qual certs membres han estat servidors del regne i de l'Església des de la fi de l'època merovingia, com Robert, canceller de [[Clotari III]]. </ref>. . L'origen familiar de Robert el Fort ha estat molt de temps desconegut i diverses conjectures han pogut ser formulades. Al segle XX, dels treballs de diversos historiadors com Karl Glöckner <ref> Karl Glöckner ''Lorsch und Lothringen. Robertiner und Capetinger - Zeitschrift für DIè Geschichte dels Oberrheins'', Karlsruhe, 1936, t.50, p.301-354. </ref> o Karl Ferdinand Werner <ref> Karl Ferdinand Werner ''Les premiers Robertiens et les premiers Anjou, siecles IX - X'', a: Memòries de la Societat dels Antiquaris de l'Oest, 1997. </ref> confirmats per Christian Settipani <ref> Christian Settipani ''La prehistòria dels Capétiens (481-987), edició Patrick Van Kerrebrouck, 1993, pàg. 399. </ref> han permès retirar un cert nombre d'hipòtesis i de quasicerteses sobre la història i la genealogia de Robert el Fort. Els seus avantpassats formarien un grup familiar constituït de servidors dels darrers merovingis <ref name="pinoteau-43" /> <ref name="pinoteau-43" >Hervé Pinoteau, ''La symbolique royale française, siecles V-XVIII'', P.S.R. éditions, 2004, pag. 43.</ref> a [[Nèustria]] com Robert, referendari de [[Dagobert I]], i després de magnats propers als primers carolingis <ref name="pinoteau-43" /> a [[Austràsia]] com Robert I comte d'Hesbaye i de Worms mort el [[764]].

Robert el Fort: diferència entre les revisions