Tuf: diferència entre les revisions

Al sud del [[Perú]] hi ha un gran nombre de dipòsits de [[Flux piroclàstic|fluxos piroclàstics]] que cobreixen grans extensions del flanc occidental [[Andes|andí]]<ref name=salasalvarez>(Salas Álvarez et al., 1990)</ref> Alguns d'aquests fluxos, sota el nom de ''sillar'' o ''piedra sillar'', que és una denominació exclusivament local per a la [[ignimbrita]],<ref name=guzmanetal>(Guzmán et al., 2007)</ref> s'utilitzen extensament com a material de construcció a la ciutat d'[[Arequipa]] i la rodalia en una tradició constructiva que es remunta als inicis de la colònia espanyola. Per efecte de la pressió i la temperatura, els fluxos piroclàstics es desvitrifiquen i se solden,<ref name=guzmanetal/> de manera que es converteixen en ''sillar'', una roca piroclàstica de color predominantment blanc grisenc, de granulositat homogènia.<Refref name = salasalvarez/>Aquest to confereix als principals edificis del centre històric d'Arequipa una estètica i un color característics, que fa que l'urbs sigui coneguda amb el sobrenom popular de «la Ciutat Blanca».<ref name=gonzalezmalaga>González Málaga, 2008</ref> El principal aflorament i pedrera de ''sillar'' es troba a la Quebrada de Añashuayco,<ref name=salasalvarez/> al peu del volcà [[Misti]].