Evaporació: diferència entre les revisions

Perquè les [[molècules]] d'un líquid s'evaporin, han de trobar-se a prop de la superfície, estar-se movent en la direcció adequada, i tenir la suficient energia cinètica per superar les forces intermoleculars de la fase liquida.<ref name="Silberberg">{{ref-llibre |nom=Martin A. |cognom=Silberberg |títol=Chemistry |edició=4th edition |pàgines=431–434 |editorial=McGraw-Hill |lloc=New York |any=2006 |isbn=0-07-296439-1}}</ref> Quan poques molècules compleixen aquests requisits, la ràtio d'evaporació és petita. Com que l'energia cinètica d'una molècula és proporcional a la seva temperatura, la evaporació és més rapida a temperatures superiors. Quant més ràpidament s'escapen les molècules, les molècules restants tenen una energia cinètica mitjana inferior, i la temperatura del líquid decreix. Aquest fenomen s'anomena [[refredament evaporatiu]]. Per això el cos es refreda evaporant [[suor]]. L'evaporació tendeix també a ser més ràpida amb majors fluxos gasosos sobre la interfície líquid gas, i amb líquids amb una major pressió de vapor. Tres parts clau per evaporar són la calor, la pressió atmosfèrica (determina la humitat relativa) i el moviment de l'aire.

A nivell molecular, no hi ha un lligament estricte entre l'estat líquid i l'estat vapor. En comptes d'això, hi ha la Capa de Knudsen, on la fase no està determinada. Perque aquesta capa només és d'unes poques molècules de gruix, a nivell macroscòpic es veu una clara interfase.

=== Equilibri evaporatiu ===

[[Image:Water vapor pressure graph.jpg|thumb|240px|right| Vapor pressure of water vs. temperature. 760 Torr = 1 atm]]