Història del paisatge: diferència entre les revisions

A Anglaterra, la història del paisatge va néixer com a disciplina acadèmica arran de la publicació del llibre de W. G. Hoskins, ''Making of the English Landscape'', editat l'any 1955.<ref name="arqueo_feb">{{citar ref-web|url=http://arqueopaisatge.blogspot.com/2005_02_01_archive.html|títol=Història medieval i arqueologia del paisatge a Europa: febrer 2005<!--Títol generat per bot-->}}</ref> Seguint els passos de Hoskins, s'han publicat nombroses recerques regionals, estudis dedicats a períodes reculats (com el de Della Hooke sobre l'època anglosaxona), o treballs dedicats a elements concrets del paisatge (com poden ésser els camps, les esglésies, els monestirs,<ref>{{citar ref-web|url=http://arqueopaisatge.blogspot.com/2005_07_01_archive.html|títol=Història medieval i arqueologia del paisatge a Europa: juliol 2005<!--Títol generat per bot-->}}</ref> els castells <ref>{{citar ref-web|url=http://arqueopaisatge.blogspot.com/2005_06_01_archive.html|títol=Història medieval i arqueologia del paisatge a Europa: juny 2005<!--Títol generat per bot-->}}</ref> o els pobles). Oliver Rackham ha centrat les seves recerques en l'estudi de la història dels arbres i de les masses forestals. Existeix la [http://www.landscapestudies.com/ ''Society for Landscape Studies''.] Des dels anys noranta del segle XX es duu a terme el projecte [[Historic Landscape Characterisation]].

A [[França]], els estudis del paisatge històric prenen importància en els treballs de Charles Higounet, que crea un laboratori de cartografia històrica a [[Bordeus]] i es dedica, per exemple, a estudiar les vilanoves o [[bastida (vilanova)|bastides occitanes]]. Alhora, també han tingut un paper metodològicament capdavanter les recerques dutes a terme per Chouquer i Favory, centrades en l'estudi de les [[Centuriació romana|centuriacions]] romanes, que han potenciat els treballs sobre la morfogènesi dels territoris. D'acord amb aquesta mateixa metodologia, cal fer esment de les aportacions d'Elisabeth Zadora-Rio o de Jean-Loup Abbé,<ref>{{citar ref-web|url=http://arqueopaisatge.blogspot.com/2007/04/transformar-el-territori-al-llenguadoc.html|títol=Història medieval i arqueologia del paisatge a Europa: Transformar el territori al Llenguadoc medieval<!--Títol generat per bot-->}}</ref> amb relació a l'època medieval.

Amb relació a [[Catalunya]], podem destacar especialment les aportacions fetes des del camp dels estudis d'època romana (Josep M. Palet) o des del camp dels estudis d'història medieval (Aymat Catafau, [[Jordi Bolòs]]). Catafau va dur a terme una recerca capdavantera sobre els pobles de cellera o [[sagrera]] del [[Rosselló]], el [[Conflent]] i el [[Vallespir]]. Pel que fa a les [[Illes Balears]], cal cridar l'atenció d'una manera especial sobre els estudis dels [[sistema hidràulic|sistemes hidràulics]] (Miquel Barceló,.<ref>{{citar ref-web|url=http://arqueopaisatge.blogspot.com/2007_04_01_archive.html|títol=Història medieval i arqueologia del paisatge a Europa: abril 2007<!--Títol generat per bot-->}}</ref> Helena Kichner)<ref name="arqueo_feb"/> Amb relació al [[País Valencià]] són molt notables les recerques pioneres de Pierre Guichard, André Bazzana o de Thomas F. Glick i també els estudis més recents d'Antoni Furió, Enric Guinot,<ref>{{citar ref-web|url=http://arqueopaisatge.blogspot.com/2008/03/squies-i-sistemes-de-regadiu-valncia.html|títol=Història medieval i arqueologia del paisatge a Europa: Séquies i sistemes de regadiu a València<!--Títol generat per bot-->}}</ref> Josep Torró, etc., sobre [[espai hidràulic|espais hidràulics]], vilanoves, límits o pobles i castells [[andalusí|andalusins]]. A Catalunya, l'any 2010, s'ha començat a treballar en el projecte [[PaHisCat]] (Paisatge Històric de Catalunya) de la [[Universitat de Lleida]] i amb el suport de la [[Generalitat de Catalunya]].