Icària: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Excepció a la regla general de transcripció a causa de la tradició d'adaptar-ho com a Hàgios en català.
m Corregit: caiguda del imperi, el > caiguda de l'imperi, el
Línia 34:
El [[350 aC]] un nadiu de l'illa, [[Epàrkides]], va escriure'n la història, però sense donar dades rellevants: només es va dedicar a lloar el vi que s'hi produïa. Després de la mort d'[[Alexandre el Gran]] va esdevenir una base militar i es va construir una torre i una fortalesa a Drakonon, prou ben conservades encara ara. L'illa fou incorporada als dominis romans (província d'[[Àsia (província romana)|Àsia]]) juntament amb Samos, probablement l'any [[129 aC]]; però els romans, de fet, la van ignorar i va esdevenir un niu de pirates. L'emperador August va lliurar l'illa a Samos amb l'ordre de desenvolupar-la, però ni [[Estrabó]] ni després [[Plini el jove]] van fer-hi res; només n'aprofitaren les pastures (el nom ''Icària'' segurament deriva de la paraula jònica "kara" que vol dir "pastura").
 
Durant el període bizantí Samos es va ocupar de defensar l'illa. El [[1081]] l'emperador Aleix Comnè va fundar el monestir de Sant Joan a la propera illa de [[Patmos]]. A la caiguda delde l'imperi, el [[1204]], les illes de la [[mar Egea]] van haver de defensar-se de diversos atacs i a Icària es van bastir les fortaleses de Paliokastro i Koskino. Al segle següent, des del [[1349]] o [[1350]], foren possessió dels [[Giustiniani]], una societat comercial genovesa amb el centre principal a [[Quios]]. El [[1481]] els [[Giustiniani]] van abandonar Samos i van entregar Icària als [[Orde_de_Malta|Cavallers de Sant Joan]], als que ja havien cedit [[Kos|Cos]]. Aquestes illes no tenien bons ports i no tenien gaire interès ni pels [[Giustiniani]] ni pels otomans. Els cavallers van haver de lliurar l'illa als otomans el [[1521]].
 
=== Segle XIX ===