Diferència entre revisions de la pàgina «Merv»

1 byte afegit ,  fa 6 anys
m
Corregit: avançat del imperi després > avançat de l'imperi després
m (Corregit: es esmentada > és esmentada)
m (Corregit: avançat del imperi després > avançat de l'imperi després)
Després del [[selèucides]] van venir els [[Imperi Part|parts]]. En aquest temps la ruta de caravanes entre Orient mitjà i [[Xina]], sortint de Merv, passant per [[Balkh]], [[Darwaz]] i el nord del [[Badakhxan]], seguint a l'[[Alay]], [[Kashghar]] i l'imperi xinès. Als parts els van seguir els [[sassànides]], amb els que es va donar un regne tolerant que va permetre la convivència entre [[budisme|budistes]], [[zoroastrians]], [[maniqueus]] i [[cristians nestorians]]. Ja el primer sassànida [[Ardashir I]] va dominar Merv. Les monedes sassànides trobades i encunyades a la ciutat proven que va estar sota aquest domini per quatre segles. Al segle V i havia un bisbe [[nestorià]] i el [[553]] va esdevenir la seu de la província metropolitana de l'església siríaca oriental <ref>Marquart, ''Eranshahr''</ref> (fins al segle XI). La ruita comercial es va desplaçar al seu temps al nord, sortint de Merv cap a [[Shardjui]], [[Samarcanda]] i [[Semireche]] (el País dels Set Rius) i era un centre comercial d'artesania i empori a la ruta caravanera. El sistema agrícola de la regió de Merv continuava sent capdavanter i extraordinari; els geògrafs del segle X el descriuen i en donen detalls: els canals eren mantinguts i vigilats amb cura sota direcció d'un ''mulawalli'' o ''mukassim al-ma'' (equivalent del persa ''mi-rab'', un funcionari d'irrigació) que disposava d'un equip de cabussadors (''ghawwasun''); hi havia un embassament més amunt de la ciutat, al riu, i l'abastiment d'aigua estava mesurat per un dispositiu especial de mesura anomenat ''mikyas'' (per analogia al Nilometre) que era una planxa de fusta amb un senyal a cada ''shaira'' o interval mesurat; el servei del ''diwan al-kastabzud'' (persa ''kast u afzud'') tenia en compte a tots els que tenien dret a beneficiar-se de l'aigua.
 
Sota els sassànides fou seu d'un [[marzpan]] que governava les "Marques del Nord" i er el punt més avançat delde l'imperi després del qual ja venien les ciutats-estat de [[Sogdiana]], el [[Khwarazm]] i la gran estepa dominada pels [[Turcs Occidentals]]. Podria ser la ''Ho-Mo'' (en realitat Mo-ho) del viatger budista xinès [[Hueng-tsang]].<ref>
a una carta xinesa del segle XIV hi figura amb el nom Ma-li-wu</ref> El darrer rei sassànida [[Yazdegerd III]] (632-651) fou assassinat no lluny de la ciutat <ref> fou enterrat pel metropolità cristià de Merv Iliyya a Pa-yi Baban</ref> pel [[marzuban]] persa Mahui Suri <ref>
Per aquest acte el perses van anomenar a la ciutat com ''Khudah-dushman'' "Desfavorable als Reis" </ref> que es va rendir al acostar-se els àrabs manats per [[Abd-Al·lah ibn Àmir]], governador del [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]], signant un pacte amb Mahui pel que aquest pagaria un fort tribut de tres milions de dirhams i 200.000 ''djaribs'' de blat i ordi; els ''dekhans'' (àrab ''dikhans'') de l'oasi s'encarregarien de recaptar els impostos i les tropes de guarnició àrab serien allotjades pels habitants.<ref> la guarnició fou de quatre mil homes </ref> Va esdevenir la capital de la província del Khorasan. El [[671]] [[Ziyad ibn Abih]] Sufyan va enviar 50.000 homes de [[Bàssora]] i [[Kufa]] a colonitzar la regió, que foren instal·lats pel següent governador Rabi ibn Ziyad al-Harithi (671-673); els colons àrabs es van barrejar amb la població iraniana local sobretot quan van adquirir terres i van esdevenir subjectes al tribut per part dels ''dikhans''. Els colons que venien de Kufa van retenir les seves simpaties alides. Merv fou la base des de la qual [[Kutayba ibn Muslim]] va sotmetre part de l'Àsia Central incloent [[Balkh]], [[Bukharà]], [[Regne de Fergana|Fergana]] i [[Kashghària]] i es va acostar a Xina.
1.129.184

modificacions