Mashad: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el inici -> l'inici del |
m Corregit: oriental del imperi amb > oriental de l'imperi amb |
||
Línia 121:
Tot i els atacs uzbeks, la prosperitat va arribar amb els [[safàvides]]. Ja des de [[Ismail I]] les viles santes de Pèrsia van esdevenir objecte de la preocupació dels sobirans, especialment Mashhad i [[Qom]]. El pelegrinatge a aquestes viles va esdevenir massiu. Tahmasp I i Abbas el Gran va destacar en les construccions a la ciutat.
Sota [[Tahmasp II]], el [[1722]], els [[abdalis]] afganesos van envair el Khurasan i es va apoderar de Mashhad; el [[1726]] els perses la van assetjar durant dos mesos i la van recuperar. [[Nadir Shah]] (1736-1747) la va erigir en capital i es va fer construir un mausoleu a la ciutat. A la seva mort l'imperi va esclatar; la part oriental
A partir de [[1825]] el Khurasan va ser objecte de ràtzies dels [[turcmens]]. Per restablir l'orde el príncep hereu [[Abbas Mirza]] hi va anar amb un exèrcit i va establir a Mashhad el seu quarter general. Va morir allí el [[1833]]. Poc després al costum de designar un príncep reial com a governador del Khurasan resident a la ciutat que estava en vigor els darrers 80 anys es va ajuntar a l'acumulació del càrrec amb el de ''mutawalli-bashi'' (president-tresorer del santuari de l'imam). El [[1847]] es va revoltar Hasan Khan Salar, príncep [[qadjar]] (cosí del xa [[Muhammad Shah Qadjar]], 1834-1848) i governador del Khurasan; la rebel·lió va durar uns dos anys en els quals va resistir a les forces enviades contra ell de manera que al pujar al tron [[Nasir al-Din Shah]] (1848-1896) el Khurasan era pràcticament independent; però el [[1849]] els habitants de la ciutat, forçats per la fam, es van revoltar contra Salar i l'exèrcit reial d'Husam al-saltana va ocupar la ciutat.
| |||