San Juan de Duero: diferència entre les revisions

En una evocadora situació, entre el [[Duero]] i la muntanya de les Ànimes (recordada per la llegenda de [[Gustavo Adolfo Bécquer|Bécquer]]), del que avui queda del monestir, l'element més destacat és el màgic conjunt d'arcs que forma el [[claustre]] a cel descobert, exemplar únic en l'arquitectura cristiana medieval. Com a particularitat absoluta, hi ha intercalats tres arcs consecutius sense columna de suport, únics en el seu gènere. Se suposa que els seus constructors eren d'origen [[mudéjarmudèjar]].

L'església és molt senzilla, d'una sola [[nau]] amb [[presbiteri]], amb [[volta de mig canó]] apuntat, i [[absis]], semicircular amb volta de forn. Crida l'atenció els dos templets disposats un en cada costat del presbiteri a tall d'iconostasis, de manera que podia tancar-se l'espai que quedava entre ambdós i ocultar el sacerdot en el moment de la consagració, seguint les normes del ritu grec. Es tracta de dos baldaquins, de [[cúpula]] esfèrica, l'un, i cònic, l'altre, però en ambdós casos esquifades i muntades sobre [[columna|columnes]] de quàdruple [[fustefust]] i [[capitell]]. Els capitells ostenten meritòrismeritoris relleus figuratius que escenifiquen passatges evangèlics i al·legòrics.

Per molt originals que siguin aquests dos templets, encara ho és més el claustre construït el [[segle XIII]]. Forma un quadrilàter irregular. L'angle nord-occidental, anterior als altres, és típicament romànic, amb [[arc de mig punt|arcs de mig punt]] i basament corregut. El nord-oriental no té basament, sent les seves columnes de fustesfusts quàdruples disposats en forma de creu, i els seus arcs túmids. El [[vèrtex]] sud-est té columnes acanalades de secció quadrada i arcs túmids que es creuen entre si. L'altre angle, el sud-oest, té columnes de doble fustefust circular i capitells ornamentats, sobre els quals recolzen els arcs apuntats que es creuen de forma semblant als de l'angle anterior però amb major simplicitat.