Servei d'Arqueologia de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Barcelona]]. A l’any 1960 > Barcelona]]. L'any 1960 |
|||
Línia 76:
Un fet relacionat amb l’obertura del [[Via Laietana]] culminaria el llarg procés de gestació del [[Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona|Museu d’Història de la Ciutat]], fundat l’any 1943, que d’una forma o altre ha estat lligat a la recerca arqueològica de Barcelona. La [[Casa Padellàs]] estava afectada per les obres de la nova avinguda, i l’Ajuntament de Barcelona decidí recuperar-la i traslladar-la pedra a pedra a la seva ubicació actual a la plaça del Rei, en iniciar les obres per a fer els fonaments aparegueren les restes de la ciutat romana de Barcino i s’aprofità per estendre les excavacions a tota la plaça del Rei, l’èxit dels resultats de les excavacions facilità la decisió de dedicar el palau medieval a allotjar el futur [[Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona]].
En aquest marc cronològic es fan diverses intervencions, destacant, però, la intervenció que es fa, a finals dels anys 60, principis del 70 del segle XX, a la plaça Sant Miquel. L’actuació es va fer en col·laboració de l’Istituto Internazionale di Studi Liguri, sota la supervisió de Nino Lamboglia, sota la direcció de la professora Francesca Pallarès. Va ser la primera intervenció que es va fer a la península ibèrica, amb la nova metodologia d’excavació coneguda com a “mètode Lamboglia”, i que va canviar força els resultats de les intervencions arqueològiques, incidint especialment en l’estratigrafia i la relació entre estrats i estructures, per tal d’establir una cronoestratigrafia de les restes documentades. A banda d’excavació, aquest projecte va esdevenir una escola per diversos arqueòlegs, que després han treballat pel patrimoni de Barcelona.
|