Bosó de Provença: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Proper de Carles el Calb: eliminant repetició "el comte" |
→Sota Lluís el Tartamut: una acord-->un acord |
||
Línia 17:
== Sota Lluís el Tartamut ==
Bosó havia estat en contra de la segona campanya d'Itàlia que havia fet abans de morir el rei Carles el Calb i junt amb altres magnats del regne va conspirar contra el rei i després contra el seu successor. Bosó de Provença (llavors encara era anomenat Bosó de Vienne), Hug l'Abat de Nèustria, [[Bernat Plantapilosa]] de Tolosa i Alvèrnia i [[Bernat de Gòtia]], Septimània, Berry-Aquitània i Autun es revoltaren. Carles el Calb va morir el 6 d'octubre
El maig del [[878]] el papa, amenaçat pels atacs sarraïns i per nobles italians, es va refugiar a [[Arle]], on estava Bosó amb la seva esposa Ermengarda. Bosó el va acompanyar a [[Troyes]] on es va celebrar una gran assemblea que havia de decidir sobre els conflictes de l'imperi i especialment la revolta de [[Bernat de Gòtia]] i les ambicions del bastard [[Hug l'Abat]] que volia reconquerir les terres de Lotaríngia per la corona francesa. El papa va proposar al rei [[Lluís el Tartamut]] d'anar amb ell a Roma per ser coronat emperador però el rei, ja malalt, i amb por de morir pel camí, va refusar aquest honor. Bosó que tornava a ser virrei d'Itàlia, va fer
El [[10 d'abril]] de [[879]], Lluís II el Tartamut va morir a [[Compiègne]]; el seu fill [[Lluís III de França|Lluís III]] el va succeir a [[Nèustria]] i [[Austràsia]], mentre que el seu germà [[Carloman II]] va obtenir [[Aquitània]] i [[Borgonya]]. Aquest mateix any Bosó va engrandir les seves possessions afegint-hi el comtat d'Autun. El seus títols el [[979]] eren:
|