Bosó de Provença: diferència entre les revisions

Bosó havia estat en contra de la segona campanya d'Itàlia que havia fet abans de morir el rei Carles el Calb i junt amb altres magnats del regne va conspirar contra el rei i després contra el seu successor. Bosó de Provença (llavors encara era anomenat Bosó de Vienne), Hug l'Abat de Nèustria, [[Bernat Plantapilosa]] de Tolosa i Alvèrnia i [[Bernat de Gòtia]], Septimània, Berry-Aquitània i Autun es revoltaren. Carles el Calb va morir el 6 d'octubre dedel 877 però els rebels van continuar contra el seu fill i successor [[Lluís II el Tartamut]] i li van imposar la confirmació dels seus privilegis. .

El maig del [[878]] el papa, amenaçat pels atacs sarraïns i per nobles italians, es va refugiar a [[Arle]], on estava Bosó amb la seva esposa Ermengarda. Bosó el va acompanyar a [[Troyes]] on es va celebrar una gran assemblea que havia de decidir sobre els conflictes de l'imperi i especialment la revolta de [[Bernat de Gòtia]] i les ambicions del bastard [[Hug l'Abat]] que volia reconquerir les terres de Lotaríngia per la corona francesa. El papa va proposar al rei [[Lluís el Tartamut]] d'anar amb ell a Roma per ser coronat emperador però el rei, ja malalt, i amb por de morir pel camí, va refusar aquest honor. Bosó que tornava a ser virrei d'Itàlia, va fer unaun acord secret amb el papa, i el va acompanyar amb l'objectiu de fer-se reconèixer rei d'Itàlia, però la maniobra va fracassar davant l'oposició dels nobles italians i de molts bisbes i Bosó va tornar a Arle furiós.