Bosó de Provença: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎El cop d'estat: tractat-->tractar, de el-->del
→‎Final: el únic-->l'únic
Línia 47:
El [[884]], a la mort de [[Carloman II]], que no tenia fills, l'emperador [[Carles III el Gras]] fou cridat a exercir la regència de França. Llavors va proposar a Bosó de reconèixer-lo com a [[Regne de Provença|rei de Provença]] sota la simple condició de fer homenatge al rei dels francs. Els drets de Bosó a Provença era legítims doncs derivaven de la seva dona [[Ermengarda de Provença]] filla de [[Lluís II el Jove]] (Lluís II rei d'Itàlia i emperador) que havia estat sobirà del país i havia mort sense fills mascles. Bosó va acceptar, i va quedar instaurat formalment com a rei a aquesta part del antic regne que mantenia sota el seu control.
 
Va morir el [[10 de gener]] del [[887]] i fou enterrat a la catedral de Saint-Maurice de Viena del Delfinat. A la seva mort el seu fill Lluís era un infant. La seva segona esposa Ermengarda, ajudada per Aurelià arquebisbe de Lió i per Barnoí bisbe de Viena, va assegurar la regència. Son cunyat (germà de Bosó), [[Ricard II de Borgonya]] anomenat Ricard el Justicier, va heretar els seus honors i es va declarar el protector del seu nebot Lluís i es va apoderar del govern dels estats de Bosó. L'emperador Carles III el Gras era el l'únic sobirà regnant en posició d'oposar-se als drets de Lluís a l'herència paterna i per prevenir qualsevol oposició de la seva part, Ermengarda va anar a visitar al sobirà ([[887]]), per demanar la seva protecció per a Lluís. Privat d'hereu legítim, Carles III el Gras, va omplir les esperances a la reina; va adoptar a Lluís com a fill, i li va concedir el títol de rei, el que li va permetre de retornar i regnar a Provença sota regència de sa mare.
 
== Origen ==