Clàudia d'Orleans (reina consort de França): diferència entre les revisions

Hereva del [[ducat de Bretanya]], el [[1504]] la seva mare, en un intent de mantenir el seu ducat independent de [[França]], va signat el [[Tractat de Blois (1504)|Tractat de Blois]], mitjançant el qual Clàudia fou promesa amb l'arxiduc [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles d'Àustria o Carles de Luxemburg]] (el futur Carles Quint), duc de Borgonya i nét de l'emperador [[Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic|Maximilià I d'Habsburg]] (ell mateix primer marit - per poders - d'[[Anna de Bretanya]]). El contracte de matrimoni fou signat el 10 d'agost de [[1501]] a [[Lió]] per François de Busleyden, arquebisbe de Besançon, Guillaume de Cro, Nicolas de Rutter i Pierre Lesseman, com ambaixadors del rei [[Felip I de Castella]], pare de l'arxiduc. Aquestes esposalles haurien fet passar [[Bretanya]] a la mort d'Anna a les mans d'aquest príncep ja hereu de l'[[Arxiducat d'Àustria]], del [[Regne de Castella]] i de «l'imperi borgonyó». El [[1505]], volent evitar l'encerclament del regne i la pèrdua de Bretanya, Lluís XII, molt malalt, va fer anul·lar aquestes esposalles pels Estats Generals de 1506, en benefici del jove comte d'Angulema, el futur [[Francesc I de França]], al qual Clàudia havia estat promesa des de feia quatre anys per una disposició secreta.<ref>Philippe Tourault '''Anne de Bretagne''', Perrin, París, 1990. pàg. 255'': una declaració datada del 30 d'abril de 1501 a Lió, i no publicada, declarava nul·la tota unió de Clàudia de França amb un altre príncep que el futur Francesc I.</ref>.