Robert el Fort: diferència entre les revisions

Durant un col·loqui científic celebrat a [[Angers]] el [[1987]] en ocasió del mil·lenari capetià, l'historiador Karl Ferdinand Werner va confirmar ,<ref name="sec-661" /> <ref name="sec-661" >. Societat de l'Escola de les cartes [http://books.google.fr/books?id=elkHtxDJB1IC&pg=PA661&dq=%22%22origine+Rh%C3%A9nane+de+Robert+le+Fort%22&cd=2#v=onepage&q=%22%22origine%20Rh%C3%A9nane%20de%20Robert%20le%20Fort%22&f=false ''Biblioteca de l'Escola de les cartes'' llibreria Droz, 1999, pàg. 661.] </ref> ,<ref name="OGRF"> Vegeu les actes del col·loqui, publicades el [[1997]], sota la direcció dels historiadors Olivier Guillot i Robert Favreau, per la Societat dels Antiquaris de l'Oest. </ref> l'origen renà de Robert el Fort recolzant-se en el testimoniatge de [[Reginó de Prüm]]. Amb un objectiu polèmic, certs autors escamparen la llegenda segons la qual Hug Capet no seria el descendent de Robert el Fort sinó d'un carnisser com a [[Dante Alighieri|Dante]] a [[la Divina Comèdia]]. Aquesta idea fou represa per exemple en l'''Història de França contada a Juliette'' de Jean Duché, però aquesta vegada aplicada al propi Robert el Fort. Els [[Robertians]] són presentats com procedents d'una família il·lustre de la qual certs membres han estat servidors del regne i de l'Església des de la fi de l'època merovingia, com Robert, canceller de [[Clotari III]]. </ref>. .

El 862, 864 i 865, Robert es destaca en la lluita contra les ofensives dels [[normands]] que havien establert bases a la desembocadura del [[Riu Loira]] ( [[853]]) i del [[Sena]] ([[856]]) sota la direcció del seu cap [[Hasting]]. [[Bernat Plantapilosa]], no acceptant abandonar el seu heretatge paternal, va anar a atacar a Robert el Fort que va haver d'abandonar [[Ciutat d'Autun|Autun]] i per indemnitzar-se, va prendre possessió de l'Abadia de Saint-Martin de Tours i en va expulsar l'abat .<ref>. Annals de Sant Bertin citatS per Jacques-gabriel Bulliot ''Histoire de l'Abbaye de Saint-Martin d'Autun'', Autun, 1849, 2 volums en 8°; Chap: IX, pàgs. 131-132/449. </ref>. El [[866]], [[Carles II el Calb]] li va atorgar, a més a més de ratificar-li el marquesat de Nèustria, la col·legial de l'abadia Saint-Martin de Tours, abadia prestigiosa que tenia l'avantatge de posar a disposició de Robert una [[mensa]] abacial permetent-li dotar nombrosos vassalls.<ref name="noizet-21" />

* La primera hipòtesi, la de manera més generalment admesa, és de considerar que Robert el Fort fou el segon marit d'Adelaida d'Alsàcia .<ref>Pierre Riché, Les Carolingiens. Une famille qui fit l'Europe, París, 1983 (reimpr. 1997)</ref>. Adelaida d'Alsace, coneguda també sota el nom d'Adelaida de Tours (vers [[805]] - † després del [[866]]), era la filla d'[[Hug de Tours|Hug III de Tours i de l'Alta Alsàcia]] i s'havia casat vers el 839 amb [[Conrad I de Borgonya]],<ref> P. Riché, op. cit. taula XIII </ref> però res assegura que Adeaida s'hagués casat de nou després de la mort de Conrad i aquesta hipòtesi presenta a més febleses cronològiques.

* La segona hipòtesi proposa que Robert el Fort s'hauria casat amb una filla d'Adelaida d'Alsàcia i de Conrad I. Aquesta hipòtesi descansa sobre una interpolació de la crònica de Sant Benigne de Dijon, datant del segle XII .<ref> Christian Settipani, ''La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France'', vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4) </ref>. La transmissió del nom Hugues als [[Robertians]] i el fet que [[Hug l'Abat]], fill d'Adelaida i de Conrad, succeeix a Robert el Fort reforcen la hipòtesi que l'esposa de Robert el Fort sigui una propera parenta d'Adelaida.