Obre el menú principal

Canvis

m
claudàtors
El [[17 de febrer]] de [[1146]] [[Berenguer Arnau]] va rebre el castell i la vila de Siurana. Aquesta donació permet suposar un primer intent de conquesta de les muntanyes, que devia fracassar, si és que es va arribar a intentar. Siurana restava en un indret pràcticament inexpugnable per a les armes i mitjans de l'època, i probablement el comte sobirà va preferir conquerir llocs amb més importància política i econòmica. Tarragona va ser restaurada l'any [[1118]], però fins al [[1146]] no es veu un veritable procés ocupacional del territori. [[Tortosa]] va ser conquerida el [[1148]], i [[Lleida]] el [[1149]]. El [[1151]] els cristians estaven en els mateixos límits del valiat de Siurana, després de conquerir tota la zona de les Garrigues. L'[[Emirat de Xibràna]] restava, doncs, reclosa i rodejada pels quatre costats, i la seva caiguda només era qüestió de temps.
 
L'ocupació dels territoris de Siurana va començar l'any [[1153]]. Per la banda de la Conca de Barberà, els [[Cervera (llinatge)|Cervera]] van arribar fins a Albarca per [[Capafonts]] i [[la Febró]]; [[Albert de Castellvell]] (fill del baró [[Guillem II de Castellvell]]) va envair el Priorat des del [[Coll de la Teixeta]]; [[Ramon de Gaganot]] ho va fer pel [[Coll d'Alforja]]. L'assetjament el va dirigir [[Bertran de Castellet]]. La data exacta de la [[Conquesta de Siurana|conquesta del castell]] no és segura: alguns la fixen el [[29 d'abril]], dia en què el [[comte de Barcelona]] va atorgar una carta de població a Bertran de Castellet; d'altres l'han situat el [[23 de novembre]] del mateix any; i d'altres el [[12 de juliol]] de [[1154]]. En tot cas, és segur que en el mes de setembre de [[1154]] Siurana ja portava un cert temps en mans de Bertran de Castellet, per la qual cosa la data final cal situar-la entre [[1153]] i [[1154]]. Aquest mateix senyor temps més tard donà permispermís a l'eremita [[Sant Ramon de Vallbona|Ramon de Vallbona]] perquè alguns dels seus deixebles s'instal·lessin en el terrioriterritori conquerit de Siurana. El setge del castell va donar lloc a llegendes inspirades en els grans esforços (ben reals) que els millors guerrers catalans van haver d'afrontar per conquerir Siurana, fortificada i situada en un indret del tot inexpugnable per als guerrers i mitjans de l'època. La llegenda de la [[Reina Mora]] justifica plenament el caire èpic de la conquesta de l'últim reducte musulmà de [[Catalunya]].
 
=== La llegenda de la Reina Mora ===
53.015

modificacions