Siurana (Priorat): diferència entre les revisions

L'ocupació dels territoris de Siurana va començar l'any [[1153]]. Per la banda de la Conca de Barberà, els [[Cervera (llinatge)|Cervera]] van arribar fins a Albarca per [[Capafonts]] i [[la Febró]]; [[Albert de Castellvell]] (fill del baró [[Guillem II de Castellvell]]) va envair el Priorat des del [[Coll de la Teixeta]]; [[Ramon de Gaganot]] ho va fer pel [[Coll d'Alforja]]. L'assetjament el va dirigir [[Bertran de Castellet]]. La data exacta de la [[Conquesta de Siurana|conquesta del castell]] no és segura: alguns la fixen el [[29 d'abril]], dia en què el [[comte de Barcelona]] va atorgar una carta de població a Bertran de Castellet; d'altres l'han situat el [[23 de novembre]] del mateix any; i d'altres el [[12 de juliol]] de [[1154]]. En tot cas, és segur que en el mes de setembre de [[1154]] Siurana ja portava un cert temps en mans de Bertran de Castellet, per la qual cosa la data final cal situar-la entre [[1153]] i [[1154]]. Aquest mateix senyor temps més tard donà permispermís a l'eremita [[Sant Ramon de Vallbona|Ramon de Vallbona]] perquè alguns dels seus deixebles s'instal·lessin en el terrioriterritori conquerit de Siurana. El setge del castell va donar lloc a llegendes inspirades en els grans esforços (ben reals) que els millors guerrers catalans van haver d'afrontar per conquerir Siurana, fortificada i situada en un indret del tot inexpugnable per als guerrers i mitjans de l'època. La llegenda de la [[Reina Mora]] justifica plenament el caire èpic de la conquesta de l'últim reducte musulmà de [[Catalunya]].