Baronia que fou d'en Guillem d'Entença: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
afegit referència
ampliació de referències
Línia 9:
Per això, el 6 de maig de 1324 Jaume II va atorgar un document pel qual creava una senyoria, anomenada [[comtat de Prades|comtat de les Muntanyes de Prades]], que estava formada. entre altres, pels llocs de [[Prades]], [[Vilanova de Prades]], [[Ulldemolins]], [[Albarca]], [[Cornudella]], [[Siurana]], [[Arbolí]], [[Vilaplana]], [[la Mussara]], [[Mont-ral]], [[la Riba]], [[Farena]], [[Capafonts]], [[la Febró]], [[l'Aleixar]] i [[Maspujols]], a més de part de la jurisdicció dels territoris eclesiàstics de [[Monestir de Santa Maria de Bonrepòs|Bonrepòs]], [[Escaladei]] ([[Torroja del Priorat]], [[Gratallops]], [[Poboleda]], [[la Morera]], [[Porrera]] i [[la Vilella Alta]]), [[Reial Monestir de Santa Maria de Poblet|Poblet]] ([[el Vilosell]], la [[Pobla de Cérvoles]] i [[Vallclara]]) i d'una part del [[bisbat de Tortosa]] (baronia de [[Cabassers]], amb les viles de [[la Bisbal del Penedès]], [[Margalef]], [[Cabassers]], [[la Vilella Baixa]] i [[la Figuera]]).
 
A aquest comtat hi afegia "''la baronia que fonch del noble en Guillem d'Entença''". Totes dues senyories juntes, les va cedir al seu fill [[Ramon Berenguer]]. Aquest rebia l'alta i la baixa jurisdicció, el [[mer i mixt imperi]], mentre que el rei es reservava el superior domini.<ref>Romero, Manuel. Palet, M. Teresa. ''Capbreu de la baronia d'Entença''. Tarragona, 1987</ref>
 
Des d'aquest moment fins a la fi del règim senyorial al segle XIX, la sort d'ambdues senyories aniria sempre unida i es van anomenar genèricament "comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d'Entença". Van estar primer en mans dels descendents de Jaume II (els infants Ramon Berenguer i Pere) i els descendents d'aquest últim. Al segle XV va unir-se a les senyories dels [[Cardona (llinatge)|Cardona]] i, al segle XVII, al [[ducat de Medinaceli]], motiu pel qual la documentació generada pel comtat i baronia es conserva a l'Archivo Ducal de la Casa de Medinaceli, amb una [http://www.poblet.cat/index.php?OA%3D%3D&LDQ3 còpia dipositada al monestir de Poblet].<ref>Romero Tallafigo, Manuel. "El señorío catalán de los Entenza a la luz de la documentación existente en el archivo ducal de Medinaceli (Sevilla) años 1173-1324". A ''Historia, Instituciones, Documentos'', núm. 4 (Sevilla, 1977), p. 515-582</ref>
Línia 16:
En el moment en què va arribar a mans de Jaume II, la baronia estava formada pels castells i viles d'[[Altafalla]], [[Falset]], [[Móra d'Ebre]] i [[Tivissa]]. En canvi, els castells i llocs de [[Marçà]], [[Garcia]] i [[Pratdip]] van quedar-ne fora perquè Guillem se les havia reservat. No va ser fins uns anys després, quan la baronia ja s'havia integrat amb el comtat de les Muntanyes de Prades i ja estava en mans del comte Pere, que Garcia va ser venut, el comte el va comprar per dret de [[fadiga]] i el va integrar a la baronia. Pel que fa a Marçà i Pratdip, en els primers anys el domini útil estava en mans dels marmessors de Guillem d'Entença, mentre que el rei (i, després, el comte Ramon Berenguer) només en tenien el domini directe.<ref>Gort Juanpere, Ezequiel. ''Història de Falset''. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2003, p. 63-64</ref>
 
En temps de l'infant [[Pere d’Aragó i d’Anjou|Pere]], la capital del comtat i baronia es va situar a Falset (on probablement va néixer la seva filla [[Elionor de Xipre|Elionor]], reina de Xipre), .<ref>Gort Juanpere, Ezequiel. ''Història de Falset''. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2003, p. 67-82</ref>però elEl seucastell fillva Joanser convertit en residència del comte i la seva cort, i s'hi va traslladarinstal·lar la cancelleria comtal, creada a Móraimatge d'Ebre.de la cancelleria reial<ref>FloresRomero JuanpereTallafigo, MontserratManuel. "Dels''La Entençacancillería alsde Prades:los aproximaciócondes ade MóraPrades aly segleRibagorza XIV"(1341-1414)''. ASaragossa, ''Festes1991</ref>. MajorsGairebé Móraamb d'Ebreseguretat, 2008''.a [Móradins ddel castell s'Ebre:hi Ajuntamentva instal·lar la Casa de Mórales d'Ebre]Mines, 2008,que p.centralitzava 101-103</ref>el Méscontrol endavant,de la plata que ls'amplitudexplotava delsa les interessosmines dels comtesactuals (jatermes vinculatsde alsBellmunt llinatgesi [[CardonaFalset.<ref>Flores (llinatge)|Cardona]]Juanpere, iMontserrat. [[Medinaceli]])"Les vamines situarde laBellmunt sevaal vidasegle quotidianaXIV". llunyA d'aquest'Cros territoriRic'', núm. 1 (Bellmunt del Priorat, desembre de 2003).</ref>
 
Però el comte Joan, successor del seu pare, va donar més importància a Móra d'Ebre.<ref>Flores Juanpere, Montserrat. "Dels Entença als Prades: aproximació a Móra al segle XIV". A ''Festes Majors Móra d'Ebre 2008''. [Móra d'Ebre: Ajuntament de Móra d'Ebre], 2008, p. 101-103</ref> Més endavant, l'amplitud dels interessos dels comtes (ja vinculats als llinatges [[Cardona (llinatge)|Cardona]] i [[Medinaceli]]) va situar la seva vida quotidiana lluny d'aquest territori.
 
== Referències ==
Linha 24 ⟶ 26:
{{MR|data=març de 2014}}
* Flores Juanpere, Montserrat. "Dels Entença als Prades: aproximació a Móra al segle XIV". A ''Festes Majors Móra d'Ebre 2008''. [Móra d'Ebre: Ajuntament de Móra d'Ebre], 2008, p. 101-103
* Flores Juanpere, Montserrat. "Les mines de Bellmunt al segle XIV". A ''Cros Ric'', núm. 1 (Bellmunt del Priorat, desembre de 2003).
* Gort Juanpere, Ezequiel. ''Història de Falset''. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2003
* Romero, Manuel. Palet, M. Teresa. ''Capbreu de la baronia d'Entença''. Tarragona, 1987
* Romero Tallafigo, Manuel. ''La cancillería de los condes de Prades y Ribagorza (1341-1414)''. Saragossa, 1991
* Romero Tallafigo, Manuel. "El señorío catalán de los Entenza a la luz de la
documentación existente en el archivo ducal de Medinaceli (Sevilla) años
1173-1324". A ''Historia, Instituciones, Documentos'', núm. 4 (Sevilla, 1977), p. 515-582
* Sobrequés, Santiago. ''Els Barons de Catalunya''. Barcelona: Vicens-Vives, 1989