Baronia que fou d'en Guillem d'Entença: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
retocs
Línia 1:
'''Baronia que fou d'en Guillem d'Entença''' és el nom amb què es va conèixer inicialment una [[senyoria]] que l'any [[1313]] [[Guillem d'Entença]] havia cedit en convinença al rei [[Jaume II el Just|Jaume II]], que es va fer efectiva l'anyel [[1321]] en morir Guillem.<ref>Gort Juanpere, Ezequiel. ''Història de Falset''. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2003, p. 59-60</ref> Estava formada per diferents territoris de les actuals comarques del [[Priorat]], el [[Baix Camp]] i la [[Ribera d'Ebre]], que havien passat per mans dels llinatges [[Castellvell|Castellvell]] i [[Entença (llinatge)|Entença]] des que van ser conquerides pel [[comtat de Barcelona]] al segle XII. Cal no confondre aquesta baronia amb la [[baronia d'Entença]] que van posseir altres branques de la família Entença al llarg dels segles. Amb el pas del temps, el nom que va restar a la documentació va ser simplement "baronia d'Entença".
{{fusió a|Comtat de Prades|data=abril de 2014}}
'''Baronia que fou d'en Guillem d'Entença''' és el nom amb què es va conèixer inicialment una [[senyoria]] que l'any [[1313]] Guillem d'Entença havia cedit en convinença al rei [[Jaume II el Just|Jaume II]], que es va fer efectiva l'any 1321 en morir Guillem.<ref>Gort Juanpere, Ezequiel. ''Història de Falset''. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2003, p. 59-60</ref> Estava formada per diferents territoris de les actuals comarques del Priorat, el Baix Camp i la Ribera d'Ebre, que havien passat per mans dels llinatges [[Castellvell|Castellvell]] i [[Entença (llinatge)|Entença]] des que van ser conquerides pel [[comtat de Barcelona]] al segle XII. Cal no confondre aquesta baronia amb la [[baronia d'Entença]] que van posseir altres branques de la família Entença al llarg dels segles.
 
Amb el pas del temps, el nom que va restar a la documentació va ser simplement "baronia d'Entença".
 
== Evolució ==
L'antiga baronia només va romandre tres anys sota la senyoria directa del rei. El 1324 es va fer evident que la seva adquisició havia format part de la política del rei [[Jaume II el Just|Jaume II]] de recollir antigues senyories per usar-les com a patrimoni per als seus fills no hereus. <ref>[[Santiago Sobrequés|Sobrequés, Santiago]]. ''Els Barons de Catalunya''. Barcelona: Vicens-Vives, 1989, p. 139-143</ref>
 
Per això, el 6 de maig de 1324 Jaume II va atorgar un document pel qual creava una senyoria, anomenada [[comtat de Prades|comtat de les Muntanyes de Prades]], que estava formada. entre altres, pels llocs de [[Prades]], [[Vilanova de Prades]], [[Ulldemolins]], [[Albarca]], [[Cornudella]], [[Siurana]], [[Arbolí]], [[Vilaplana]], [[la Mussara]], [[Mont-ral]], [[la Riba]], [[Farena]], [[Capafonts]], [[la Febró]], [[l'Aleixar]] i [[Maspujols]], a més de part de la jurisdicció dels territoris eclesiàstics de [[Monestir de Santa Maria de Bonrepòs|Bonrepòs]], [[Escaladei]] ([[Torroja del Priorat]], [[Gratallops]], [[Poboleda]], [[la Morera]], [[Porrera]] i [[la Vilella Alta]]), [[Reial Monestir de Santa Maria de Poblet|Poblet]] ([[el Vilosell]], la [[Pobla de Cérvoles]] i [[Vallclara]]) i d'una part del [[bisbat de Tortosa]] (baronia de [[Cabassers]], amb les viles de [[la Bisbal del Penedès]], [[Margalef]], [[Cabassers]], [[la Vilella Baixa]] i [[la Figuera]]).
Linha 11 ⟶ 8:
A aquest comtat hi afegia "''la baronia que fonch del noble en Guillem d'Entença''". Totes dues senyories juntes, les va cedir al seu fill [[Ramon Berenguer]]. Aquest rebia l'alta i la baixa jurisdicció, el [[mer i mixt imperi]], mentre que el rei es reservava el superior domini.<ref>Romero, Manuel. Palet, M. Teresa. ''Capbreu de la baronia d'Entença''. Tarragona, 1987</ref>
 
Des d'aquest moment fins a la fi del règim senyorial al segle XIX, la sort d'ambdues senyories aniria sempre unida i es van anomenar genèricament "''comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d'Entença"''. Van estar primer en mans dels descendents de Jaume II (els infants Ramon Berenguer i Pere) i els descendents d'aquest últim. Al segle XV va unir-se a les senyories dels [[Cardona (llinatge)|Cardona]] i, al segle XVII, al [[ducat de Medinaceli]], motiu pel qual la documentació generada pel comtat i baronia es conserva a l'Archivo Ducal de la Casa de Medinaceli, amb una còpia dipositada al [[monestir de Poblet]]<ref>[http://www.poblet.cat/index.php?OA%3D%3D&LDQ3 còpia dipositada al monestir de Poblet]</ref>.<ref>Romero Tallafigo, Manuel. "El señorío catalán de los Entenza a la luz de la documentación existente en el archivo ducal de Medinaceli (Sevilla) años 1173-1324". A ''Historia, Instituciones, Documentos'', núm. 4 (Sevilla, 1977), p. 515-582</ref>
 
== Territoris ==
En el moment en què va arribar a mans de Jaume II, la baronia estava formada pels castells i viles d'[[Altafalla]], [[Falset]], [[Móra d'Ebre]] i [[Tivissa]]. En canvi, els castells i llocs de [[Marçà]], [[Garcia]] i [[Pratdip]] van quedar-ne fora perquè Guillem se les havia reservat. No va ser fins uns anys després, quan la baronia ja s'havia integrat amb el comtat de les [[Muntanyes de Prades]] i ja estava en mans del comte Pere, que Garcia va ser venut, el comte el va comprar per dret de [[fadiga]] i el va integrar a la baronia. Pel que fa a [[Marçà]] i [[Pratdip]], en els primers anys el domini útil estava en mans dels marmessors de Guillem d'Entença, mentre que el rei (i, després, el comte Ramon Berenguer) només en tenien el domini directe.<ref>Gort Juanpere, Ezequiel. ''Història de Falset''. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2003, p. 63-64</ref>
 
En temps de l'infant [[Pere d’Aragód'Aragó i d’Anjoud'Anjou|Pere]], la capital del comtat i baronia es va situar a [[Falset]] (on probablement va néixer la seva filla [[Elionor de Xipre|Elionor]], reina de Xipre).<ref>Gort Juanpere, Ezequiel. ''Història de Falset''. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2003, p. 67-82</ref> El castell va ser convertit en residència del comte i la seva cort, i s'hi va instal·lar la cancelleria comtal, creada a imatge de la cancelleria reial<ref>Romero Tallafigo, Manuel. ''La cancillería de los condes de Prades y Ribagorza (1341-1414)''. Saragossa, 1991</ref>. Gairebé amb seguretat, a dins del castell s'hi va instal·lar la Casa de les Mines, que centralitzava el control de la plata que s'explotava a les mines dels actuals termes de [[Bellmunt del Priorat|Bellmunt]] i [[Falset]].<ref>Flores Juanpere, Montserrat. "Les mines de Bellmunt al segle XIV". A ''Cros Ric'', núm. 1 (Bellmunt del Priorat, desembre de 2003).</ref>
 
Però el comte Joan, successor del seu pare, va donar més importància a [[Móra d'Ebre]].<ref>Flores Juanpere, Montserrat. "Dels Entença als Prades: aproximació a Móra al segle XIV". A ''Festes Majors Móra d'Ebre 2008''. [Móra d'Ebre: Ajuntament de Móra d'Ebre], 2008, p. 101-103</ref> Més endavant, l'amplitud dels interessos dels comtes (ja vinculats als llinatges [[Cardona (llinatge)|Cardona]] i [[Medinaceli]]) va situar la seva vida quotidiana lluny d'aquest territori.
Linha 24 ⟶ 21:
 
== Bibliografia ==
{{MR|data=març de 2014}}
* Flores Juanpere, Montserrat. "Dels Entença als Prades: aproximació a Móra al segle XIV". A ''Festes Majors Móra d'Ebre 2008''. [Móra d'Ebre: Ajuntament de Móra d'Ebre], 2008, p. 101-103
* Flores Juanpere, Montserrat. "Les mines de Bellmunt al segle XIV". A ''Cros Ric'', núm. 1 (Bellmunt del Priorat, desembre de 2003).
Linha 31 ⟶ 27:
* Romero Tallafigo, Manuel. ''La cancillería de los condes de Prades y Ribagorza (1341-1414)''. Saragossa, 1991
* Romero Tallafigo, Manuel. "El señorío catalán de los Entenza a la luz de la
documentación existente en el archivo ducal de Medinaceli (Sevilla) años 1173-1324". A ''Historia, Instituciones, Documentos'', núm. 4 (Sevilla, 1977), p. 515-582
1173-1324". A ''Historia, Instituciones, Documentos'', núm. 4 (Sevilla, 1977), p. 515-582
* Sobrequés, Santiago. ''Els Barons de Catalunya''. Barcelona: Vicens-Vives, 1989