Mzab no s'esmenta abans de la conquesta àrab. Quan van arribar al Magreb els [[ibadites]] i [[kharigites]] que fugien de les persecucions [[omeies]] es van establir al [[Djebel Nafusa|Djebal Nafusa]] i van convertir aviat a les tribus berbers[[berber]]s de la vall del Mzab que nomaditzaven en una àmplia zona fins a [[Tahart]] on es va establir el regne dels [[rustàmides]]. El [[909]] el darrer imam [[rustàmides|rustàmida]] es va haver de refugiar a [[Isedraten]] (Sedrata), una confederació de ksurs fundada al final del [[segle VII]] a la part sud de la regió de la moderna d'[[Ouargla]] (Wargla abans Wargilan). El territori estava al límit entre el nord i el desert i s'hi comerciava en [[or]], esclaus[[esclau]]s, cereals[[cereal]]s, [[cuiro]], dàtils[[dàtil]]s i altres productes. Els ibadites van acabar fundant al segle següent, sobretot mercès als Banu Musab locals, un petit estat. El Atef es va fundar el 1012, Bou Noura el 1046, Beni Isguen (Ar Tisjen) el 1048 o 1053 i Ghadaïa el 1053 o 1085. De Melika (At Amlisht) no es coneix la data, però fou vers la meitat del segle. El 1075, destruïda Isedraten, els habitants van poblar una part el Mzab i l'altra part Ouargla. Al segle XIV va passar a dependre dels [[abdalwadites]], fins al final de la dinastia al segle XVI.
Amb els segles l'expansió demogràfica va obligar a fundar nous establiments i el 1630 es va fundar Lagrara (Guerrara) i el 1679 Barriane. El 1853 per un tractat es va establir el protectorat francès que garantia l'autonomia, però la regió fou annexionada el 1882; les normes administratives vigents no es van conservar, però basicament eren dues ''djamaa'' o assembles per població, una pels afers administratius i un altre per la justícia.
