Afer Dreyfus: diferència entre les revisions

22 bytes afegits ,  fa 9 anys
m
cap resum d'edició
Contingut suprimit Contingut afegit
m refs
mCap resum de modificació
Línia 10:
En el judici, en Dreyfus mai no havia reconegut les acusacions i el procediment judicial havia mostrat greus irregularitats, com ara que Dreyfus hagués estat condemnat per un informe del Servei d'Intel·ligència que mai no havia estat comunicat a la defensa, a més de contradiccions flagrants i manipulacions als nivells més alts, per la qual cosa la família va seguir intentant provar-ne la innocència. Aquestes denúncies d'irregularitats foren desqualificades, especialment per l'extrema dreta francesa, com a maniobres del grup de pressió jueu, deslleial amb França i que volia desacreditar l'Exèrcit i les més altes institucions de la nació.
 
El 1895 es produí un canvi de prefectura en elal Servei d'Intel·ligència militar. El nou responsable descobrí que el veritable culpable era el major [[Ferdinand Walsin Esterhazy]] i que Dreyfus havia estat víctima de l'antisemitisme de l'anterior cap d'Intel·ligència. Tanmateix, l'Esterhazy fou declarat innocent al 1898 a causa de la protecció dels militars reaccionaris.<ref name="gec"/> Això va fer que el país es dividís radicalment entre els partidaris de revisar el cas -''dreyfusards''- i els de tancar-lo. En el grup dels ''«dreyfusards''» es trobaven les [[esquerra (política)|esquerres]], de conviccions democràtiques i republicanes, defensors de l'estat de dret i dels drets de l'home. En el bàndol oposat, la dreta, nacionalista, antisemita i de tendències autoritàries; d'aquests mitjans «anti-''dreyfusards''» va sorgir el nacionalisme integrista de [[Charles Maurras]], que el mateix 1898 va fundar el moviment [[feixisme|feixista]] [[Action Française]].
 
[[Fitxer:J accuse.jpg|thumb|esquerra|Portada de la carta de Zola a ''L'Aurore'']]
L'escriptor [[Émile Zola]], l'escriptor [[Octave Mirbeau]], el líder socialista [[Jean Jaurès]] i el radical [[Georges Clemenceau]] van encapçalar la causa dels ''dreyfusards'' a partir de la publicació el 13 de gener de [[1898]] al diari ''[[L'Aurore]]'' d'una carta oberta de Zola al president de la República, [[Félix Faure]], titulada ''[[J'accuse]]'' («Jo acuso»),<ref name="gec"/> en la qual reptava al tribunal que havia jutjat el major Esterhazy d'haver-lo exonerat sabent que era culpable, i aquest escrit tingué l'efecte d'una bomba. Aquell mateix any el tinent coronel Henry, un dels oficials que havien participat en la manipulació de les proves, va confessar i després se suïcidà, i el cas va ser reobert.<ref name="gec"/>
 
Dreyfus va ser repatriat i sotmès a un segon consell de guerra, celebrat a [[Rennes]] el 30 de juny de 1899, enal quèqual novament fou declarat culpable, tot i que la sentència atenuava la pena a 10deu anys de presó. El president de la Repúblicarepública francesa, [[Émile Loubet]], l'indultà alel 19 de setembre, però el gest no reconeixia la innocència l'acusat (oimés, la confirmava, perquè l'indult treu la pena sense negar la culpabilitat). Dreyfus continuà lluitant perquè se li reconegués la innocència, cosa que va aconseguir finalment el 12 de juliol de 1906,<ref name="gec"/> quan lael Cort[[Tribunal de Cassació]] anul·là definitivament el judici. Fou reintegrat a la carrera militar i es va retirarjubliar-se amb el grau només de comandant, perquè l'Exèrcitexèrcit no li volgué computar el temps transcorregut en una condemna injusta.
 
El 1914, ja tinent coronel, prengué el comandament d'una unitat de municionament en elal curs de la [[Primera Guerra Mundial]];<ref name="dre">{{GEC|0022984|Alfred Dreyfus}}</ref> posteriorment combaté a la [[batalla del Chemin des Dames]]. Després de l'armistici, es retiràjublià definitivament i morí alel 1935. AlEl 1930, l'antic agregat militar a alemany a l'ambaixada parisenca, el coronel Schwartzkoppen, reivindicà finalment Dreyfus confirmanten confirmar que el real traïdor havia estat realmentsigut el major Esterhazy.
 
== Vegeu també ==
* [[Ferdinand Brunetière]]
* [[Gaudérique Roget]]
 
==Referències==
{{Referències}}
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Alfred Dreyfus}}
* [http://www.capitainedreyfus.mulhouse.fr/ Commemoració de la [[rehabilitació (dret)|rehabilitació]] d'Alfred Dreyfus ena Mulhouse ena l'ocasió de l'any Dreyfus] {{fr}}
* [http://www.dreyfus.culture.fr/fr/plan-du-site.htm «1906 - Dreyfus rehabilitat]Dreufs réhabilité»{{fr}}], pàgina web dedicat a l'afer
* [http://dreyfus.mahj.org/ Fonds Dreyfus] ([[Musée d'art et d'histoire du judaisme]]) {{fr}}
* [http://www.assemblee-nationale.fr/histoire/Dreyfus/index.asp «Réhabilitation d'Alfred Dreyfus par la Chambre des députés »] Informació a la pàgina de l'''[[Assemblée nationale'']] {{fr}}
* [http://gallica.bnf.fr/themes/PolXVIIIIr.htm Informació a la pàgina de ''Bibliothèque nationale'' de Francia] {{fr}}
 
{{Enllaç AB|de}}
122.924

modificacions