Diferència entre revisions de la pàgina «Goigs»

37 octets eliminats ,  fa 5 anys
m
cap resum d'edició
(Hi havia una confusió en la manera d'entendre la Crònica de Ramon Muntaner. El títol dels goigs del Llibre Vermell de Montserrat era erroni. En general, hi ha una barreja entre forma, contingut i ús que caldrà esmenar.)
Etiquetes: editor visual gettingstarted edit
m
{{vegeu|les composicions poètiques|Goigsgoigs (desambiguació)}}
{{FR|data=novembre de 2012}}
[[Fitxer:Goigs de Sant Pere Màrtir.JPG|thumb|dreta|220px|'''Goigs''' de Sant Pere Màrtir (1917)]]
Els '''goigs''' són composicions [[poesia|poètiques]], de caire [[Popularitatcultura popular|popular]], que es canten a la [[Mare de Déu]], a [[Crist]] o als [[sant]]s.<ref>{{GEC|0186360}}</ref> Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de [[festa major]], un [[aplec]], una [[Processó religiosa|processó]]... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a [[pregària]] per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.
 
==Altres accepcions==
==Orígens==
[[Fitxer:Requesens goigs 1899.jpg|thumb|esquerra|200px|Goigs de la [[Santuari de Requesens|Mare de Déu de Requesens]] (1899)]]
La primera vegada que es troba documentat aquest gènere, pel que fa a l'ús i el contingut, és a la [[Crònica]] de [[Crònica de Ramon Muntaner|Ramon Muntaner]] ([[1325]]-[[1328]]), on consta que tota l'armada catalana canta els goigs de sant Pere per demanar pluja la vetlla de contraatacar Gal·lípoli. En aquest mateix sentit, el primer text conegut de goigs en català és la ''Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo'', conservats al manuscrit del [[Llibre vermell de Montserrat]] (de final del [[segle XIV]]), i que posa de manifest la relació dels goigs amb el ball dins les esglésies abans del concili de Trento. Els gremis i confraries –especialment la del Roser– popularitzen els goigs dels seus patrons respectius.
 
La [[cultura catalana]] és el marc on aquest gènere ha nascut, i on s'ha desenvolupat sense interrupció al llarg dels segles fins als nostres dies, essent un testimoni més de la pervivença i de la unitat de la llengua catalana. No hi ha capella, parròquia o ermita que no disposi –o hagi disposat fins a temps recents– de goigs impresos propis, cantats el dia de la festa.
Pel que fa al contingut poètic, els goigs primitius commemoraven les set alegries o goigs més importants que tingué la Mare de Déu (l'[[Anunciació]], el [[Naixement de Crist]], l'[[Adoració dels Reis]], la [[Resurrecció]], l'[[Ascensió]], la Vinguda de l'[[Esperit Sant]] i l'[[Assumpció]]). Però aviat va eixamplar-se la temàtica i també les advocacions a què es dedicaven: els sants i Crist també són objecte dels goigs.
 
Els goigs dedicats a sants solen descriure'n la vida, el martiri i els seus miracles, i en demanen la protecció per a una localitat o una professió, o contra una malaltia concreta. Entre les advocacions amb més popularitat podemhi esmentarhan [[sant Roc]] i [[Sant Sebastià màrtir|sant Sebastià]], contra la pesta; santa Llúcia, per la vista, o [[sant [[Blai de Sebaste]] pel mal de coll. Pel que fa a les advocacions patrones de gremis o professions, citem a tall d'exemple sant Eloi dels ferrers i joiers, sant Isidre dels pagesos, [[Benet de Núrsia|sant Benet]] dels bibliotecaris...
 
===Lletres, músiques i il·lustracions===
 
Els motius ornamentals característics dels goigs són la imatge a la qual són destinats, i l'orla que emmarca el text. El boix o xilografia ha estat la manera tradicional com s'ha reproduït la imatge. Quan la tècnica ho ha permès, també s'ha usat la calcografia, la fotografia, el dibuix... Entre els artistes contemporanis que han excel·lit a donar imatges als goigs podem esmentar [[Enric Cristòfor Ricart i Nin|Enric C. Ricart]], [[Josep Obiols i Palau|Josep Obiols]], Antoni Gelabert, [[Antoni Ollé Pinell]], [[Josep Maria Subirachs i Sitjar|Josep M. Subirachs]]...
 
 
== Referències ==
{{Referències|2}}
 
{{Commonscat}}
222.195

modificacions