Pista dura: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: petita -> petita, ja que só
mCap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Davydenko 2007 US.jpg|thumb|[[Nikolay Davydenko]] jugant en una pista dura al [[US Open 2007]].]]
La '''pista dura''' és un dels quatre tipus principals de superfície de pista de [[tennis]]. És una pista força utilitzada tant en competicions exteriors com interiors. Sol estar feta de [[ciment]] o de [[plàstic]] i es considera una superfície de velocitat mitjamitjana o ràpida, on els bots baixos i ràpids de la pilota fan que els punts siguin curts igual que passa en la [[pista d'herba]]. Aquestes pistes poden variar de velocitat depenent de la seva composició, però en general són més ràpides que les de [[terra batuda]] i menys que les d'herba. És una pista utilitzada a dos [[Grand Slam|Grand Slams]], el [[US Open]], que es juga sobre [[DecoTurf]], un tipus de pista dura acrílica, i l’[[Open d'Austràlia]], que fins al 2007 es jugava sobre [[Rebound Ace]] i que des de 2008 es juga sobre [[Plexicushion]], una pista dura sintètica.<ref name="BBC">{{citar web |url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/tennis/rules_and_equipment/4615144.stm |títol=On the rebound |consulta=6 juliol 2011 |obra= |editor=BBC Sport |data= |llengua=anglès}}</ref>
 
La diferència principal entre les pistes dures com el DecoTurf o el Rebound Ace és la seva duresa. El Rebound Ace per exemple, és més tou que el DecoTurf, de manera que quan la pilota bota a la primera superfície, gran part de la velocitat és absorbida per la superfície disminuint la velocitat de sortida del bot de la pilota.<ref name="BBC"/> En les pistes més ràpides la pèrdua de velocitat és petita, ja que són pistes que ofereixen menys amortiment al bot de la pilota.