Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "restituïr"
m Corregit: succeïr > succeir
Línia 33:
== Biografia ==
=== Joventut ===
Enric va néixer el [[1017]], fill de [[Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic|Conrad el Sàlic]] i Gisela de Suàbia. El [[1024]] el seu pare va ser elegit com a rei d'Alemanya, i des d'aleshores Enric va rebre una àmplia formació i va ser preparat per succeïrsucceir-lo al tron. El seu pare el va incloure entre els seus consellers i li va donar responsabiliats de govern. A la mort d'[[Enric V de Baviera]] el [[1027]] el va nomenar [[duc de Baviera]] (com a Enric VI), i a la mort de [[Herman IV de Suàbia]] el [[1038]] rebé també el [[ducat de Suàbia]] (com a Enric I).
 
Per assegurar el manteniment de la seva dinastia, Enric II el va fer nomenar "[[Rei dels Romans]]" (co-rei i successor) amb només onze anys. L'arquebisbe de Colònia el va coronar l'abril de [[1028]] a Aquisgrà, i els nobles el van acceptar com a hereu al tron.
Línia 53:
Després de combatre insurreccions a la Lorena, Enric es va desplaçar cap a Itàlia. La situació a Roma era caòtica degut a la corrupció de la cúria, que havia portat a que tres papes estessin vius simultàniament: El papa [[Benet IX]] havia estat expulsat per una revolta popular. Gràcies als suborns fets per la seva poderosa família, el papa [[Silvestre III]] va arribar al papat, però en fou expulsat quan tornà Benet IX. Però Benet, sense cap vocació pel càrrec i desitjant de casar-se, cedí el papat a [[Gregori VI]] a canvi d'una important suma de diners. Les coses es complicaren quan Benet va voler tornar a recuperar el càrrec, de manera que amb Silvestre, hi hagué tres papes rivals: un amb la seu a [[Basílica de Sant Pere del Vaticà|Sant Pere del Vaticà]], un a [[Basílica de Santa Maria Major|Santa Maria Major]], i un tercer a [[Basílica de Sant Joan del Laterà|Sant Joan del Laterà]].
 
En un concili a Sutri, Enric va imposar l'elecció d'un nou papa per acabar amb el cisma. Va escollir a l'alemany [[Climent II]], el primer acte del qual va serl coronar-lo emperador i investir-lo patrici dels romans, amb el poder de nomenar papes que fins aleshores havia ostentat la noblesa romana. Enric no va trigar a fer ús de la nova atribució, ja que Climent moria l'any següent. Tots els papes que va nomenar Enric per succeïrsucceir-lo eren alemanys i reformistes.
[[Fitxer:SargHeinrichDrei.jpg|thumb|230px|Sarcòfag d'Enric III a Goslar]]
Va morir l'any [[1056]] i seria succeït pel seu fill [[Enric IV del Sacre Imperi|Enric IV]], de sis anys, sota la regència de la seva mare Agnès d'Aquitània.