Bixri: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: al anomenat -> a l'anomenat "Jabal Safin" *Qart |
m Corregit: sorprendre als taghlib > sorprendre els taghlib |
||
Línia 20:
En temps de [[Sargon d'Accad]] vers el 2200 aC pareix a la zona un estat anomenat [[Basar]]. Es considera aquesta zona com el lloc d'origen de les tribus dels [[arameus]] que van emigrar cap a [[Mesopotàmia]]. L'emigració dels arameus va començar lentament vers 1300/1350 aC i el 1200 aC ja hi ha diversos testimonis. Els arameus s'haurien establert de manera permanent a la zona del Bishri (aleshores '''Bisuru''') on després del 1200 aC ja se'ls esmenta. [[Teglatfalassar I]] (1115 a 1076 aC) en la seva setena campanya (cinquè any de regnat) va fer una expedició contra els [[akhlamu]] o arameus que vivien al desert de Síria a l'oest de l'Eufrates i al sud de [[Karkemiš]], els quals havien fet ràtzies a Mesopotàmia. Els akhlamu foren expulsats; el rei assiri va creuar el riu i va devastar la regió fins al país de [[Khatti]], a la zona de Karkemiš, i va atacar sis ciutats aramees, a les faldilles de la muntanya Bishri. Una progressiva desforestació se suposa que va empènyer a les tribus de pastors assentades a tot aquest ampli territori a buscar altres llocs principalment cap a l'Eufrates entre el 1100 i el 900 aC.
[[Khalid ibn al-Walid]] hi va fer campanya el [[633]]. Als turons es va lliurar una batalla el [[692]]/[[693]] entre les tribus àrabs dels [[Sulaym]] i els [[Taghlib]], coneguda com [[Dia d'al-Bishr]] punt culminant de les lluites entre ambdues tribus. El cap dels sulaym, al-Djahhaf ibn Hukaym, va sorprendre
==Referències==
| |||