Nàdir-Xah Afxar: diferència entre les revisions

Per portar a terme aquesta campanya que va requerir un fort finançament, es va haver d'anul·lar l'exempció fiscal del tercer any acordada amb els beneficis de l'Índia. A més la taxació antiga va ser doblada, el que va crear molts descontents i van esclatar rebel·lions a diversos llocs. A l'Azerbaidjan i Daguestan es va revoltar Sam Mirza en nom dels safàvides però fou aplanada per Ibrahim Khan (nebot de Nàdir) i Nasr Allah Mirza (el fill del xa). L'octubre de 1743 un tal Safi Mirza, enviat pels otomans, es va presentar a Kars i es va estendre cap Azerbaidjan i els otomans llavors van refusar iniciar l'intercanvi de presoners. També Ibrahim i Nasr Allah van sufocar aquesta revolta. El gener del 1744 el beglerbegi de [[Fars]], Taki Khan Shirazi, un dels homes de confiança de Nàdir, es va revoltar al seu govern, en una rebel·lió que tenia un ampli suport popular. El febrer de 1744 Nàdir-Xah , que romania prop de la frontera otomana, a [[Hamadan]], fou informat de la negativa final dels turcs a ratificar el tractat; llavors va avançar cap al nord-oest i va assetjar [[Kars]], setge que va durar del maig a l'octubre. Les tropes fidels a Nàdir van atacar i saquejar [[Shiraz]] el juny de 1744 i Taki Khan fou capturat i se li va treure un ull i se'l va castrar. Pel mateix temps es van revoltar a Khivà els turcmans Yomud i Salur; a [[Gorgan (ciutat)|Astarabad]] també es van revoltar els turcmans [[Qajar (tribu)|qajar]] contra l'opressió del fill del governador; Nàdir va enviar a Khivà a un nebot seu, Ali Kuli Khan que va dominar la rebel·lió els primer mesos del 1745.

 

 

El desembre de [[1745]] va retornar a Isfahan i va començar a extrosionar als alts dignataris i alguns els va castigar cruelment i sense causa. El febrer va marxar al Khorasan i durant el viatge que va durar fins al març, a cada parada va fer igualment extorsions i càstigs desmesurats. A Mashad va anar a inspeccionar la fortalesa de [[Kalat-i Nadir|Kalat]] que estava construint per guardar el seu tresor. Poc temps després va marxar a l'oest amb un seguici important, per trobar a la delegació otomana que venia a signar la pau. El [[4 de setembre]] de [[1746]] es va signar a Kurdan (prop de [[Sawdjbulak]] moderna [[Mahabad]]) la pau amb els enviats turcs i el [[22 de gener]] de [[1747]] els enviats perses la van signar a la cort del sultà (que era reconegut com a califa de tot l'islam i glòria de la raça turca). La frontera quedava bàsicament restaurada en els límits que tenia el [[1639]] amb una modesta petició persa demanant obtenir una província que abans hagués estat del sultà turc. L'hivern del 1746 tornava a ser a Isfahan on la seva crueltat i rapacitat havia fet que tothom el considerés boig o desequilibrat (segons els informes d'alguns estrangers). Va exigir al [[Sistan]] un impost de 300.000 tumans, i la província es va revoltar. Nàdir va enviar a sufocar la rebel·lió al seu nebot Ali Kuli Khan però quan aquest va arribar a Sistan va saber que ell mateix havia de pagar una taxa de 100.000 tumans i va agafar la direcció de la revolta. Tahmasp Kuli Wakil Djalayir, el més fidel company de Nàdir, va voler proclamar a un fill de Nàdir al seu lloc; els kurds de Kabushan es van revoltar també en favor d'Ali Kuli Khan i van saquejar els estables reials de Radkan. El [[2 de febrer]] Nàdir va marxar al Kirman i a l'any nou musulmà va retornar a [[Mashad]] on només arribar va marxar contra els kurds de Kabushan.