Gadames: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la evacuació -> l'evacuació a |
m Corregit: Algèria). El [[1 > Algèria). L'[[1 |
||
Línia 7:
Fou conquerida per [[Ukba ben Nafi]] que hi va enviar un destacament de cavallers entre la conquesta de Fezzan i la marxa contra [[Gafsa]] el [[667]]. Al segle VIII va caure en mans dels [[ibadites]] que la van dominar fins al segle X. Va portar una vida independent, i Ibn Battuta la va visitar al [[segle XIV]]. Va romandre completament independent i aïllada excepte per la seva aliança amb els [[tuareg]] ajjer i relacions esporàdiques amb [[Tunis]] i [[Trípoli de Líbia|Trípoli]]. Els [[hàfsides]] hi van fer algun atac ocasional però les imposicions de sobirania si van existir foren de curta volada. Al [[segle XVI]] hi havia alguns ''ksur'' però després es va concentrar tot en un sol poblat. Els otomans també la van atacar més d'una vegada però l'autoritat otomana mai es va establir més per temps molt breu. No va reconèixer l'autoritat otomana fins al [[1860]] i va esdevenir seu d'un caimacan amb una petita guarnició que es va instal·lar el [[1874]], però l'administració local estava en mans d'un ''shaykh'' i de la ''jamaa'' o assemblea, formada pels caps de les famílies nobles. En aquest temps l'abolició de l'esclavatge va afectar greument al comerç transsaharià.
Els italians van arribar a Líbia el [[1911]], però no van anar a Ghadames fins a l'abril del [[1913]]. Van abandonar l'oasi el novembre de [[1914]] però hi van tornar el febrer de [[1915]] i hi van restar fins al juliol del mateix any; ja per quedar-se van tornar el [[15 de febrer]] de [[1924]]. Van evacuar l'oasi poc abans de l'arribada del general francès lliure Leclerc que hi va entrar el [[27 de gener]] de [[1943]]. Inicialment fou agregat al territori de [[Fezzan]] en un territori especial depenent de la Direcció dels Territoris del Sud d'Algèria, però en fou separat el [[1 de gener]] de [[1948]] per formar un territori especial dependent de l'administració del [[Protectorat de Tunísia]] (igual que [[Ghat]] havia estat incorporat a l'administració d'Algèria).
El tractat franco-libi de [[20 d'agost]] de [[1955]] va transferir el territori al regne. El francesos van acabar l'evacuació a principis de [[1957]] i Ghadames fou incorporada a la [[Tripolitana]] (primavera del [[1957]]). Els ''atara'', antics esclaus que ara eren lliures, van marxar de l'oasi i van ocasionar inicialment una manca de mà d'obra però el tancament de les rutes comercials va fer entrar a Ghadames en una decadència accentuada. El palmerar (20000 palmeres) i els ramats són l'única activitat actual, fora de feines relacionades amb el petroli, la recerca del qual va començar el [[1956]]. El govern va construir cases noves el [[1984]] i foren entregades el [[1986]] per traslladar als habitants i deixar les velles com a lloc reservat Patrimoni de la Humanitat, però els habitants sovint prefereixen les antigues per ser menys caloroses.
| |||