Hijaz: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: si be van > si bé van
m Corregit: Bagdad]]. El [[11 > Bagdad]]. L'[[11
Línia 6:
 
== Història ==
El Hijaz fou el nucli central de l'[[islam]]. Poblat per tribus àrabs algunes de les quals eren paganes i altres cristianes o jueves, van adoptar l'islam entre el [[622]] i el [[630]], per les predicacions de [[Mahoma]]. la regió va romandre en mans dels califes fins al [[segle X]]. A partir del [[920]], el càrmata [[Abu-Tàhir al-Jannabí]] va començar a atacar caravanes de pelegrins a la Meca i va exigir la cessió de [[Bàssora]] i [[Ahwaz]] entre d'altres. Rebutjades aquests demandes va seguir atacant els peregrins. El [[928]] va derrotar un exèrcit del califa dirigit per [[Yusuf al-Sadj]], que va morir en la lluita (febrer del [[928]]) i va intentar atacar [[Bagdad]]. El L'[[11 de gener]] del [[930]] es va presentar a la Meca amb un exèrcit on va matar molts peregrins a la mesquita, va saquejar la ciutat durant una setmana i es va emportar la [[Pedra Negra]]. El mateix any va conquerir [[Oman]]. Va continuar fent atacs contra els peregrins. El camarlenc del califa, Muhammad ibn Yakut, va iniciar negociacions i li va proposar la investidura oficial de les regions que dominava a canvi de parar els seus atacs i restituir la Pedra Negra. Abu Tahir va acceptar tot excepte retornar la pedra, però va exigir la cessió de Bàssora, però el preacord es va trencar al cap de pocs mesos i els atacs al peregrins es van reprendre. L'exèrcit del califa fou derrotat entre Kufa i Kadisiyya. El [[939]] amb una mediació, el cap càrmata va autoritzar reprendre el peregrinatge a canvi d'un tribut del califa per despeses de protecció, que Abu Tahir recaptaria entre els mateixos peregrins. Abu Tahir va morir el [[943]]/[[944]]. La Pedra Negra, damnada, fou retornada a canvi d'un fort rescat l'any [[950]]; posteriorment el control càrmata es va afluixar i els [[ikshídides]] com a representants del califa van poder exercir el poder fins vers el [[969]] quan es va instal·lar la dinastia de [[xerifs haiximites]] que va governar el territori en endavant, si bé van reconèixer primer al [[fatimites]], després als [[aiubites]] i després als [[mamelucs]], fins el [[1517]] quan van haver de reconèixer la sobirania del sultà [[Imperi Otomà|otomà]]. Dins dels [[xerifs haiximites de la Meca]] també van governar diverses branques.
 
L'aixecament conegut com a [[Rebel·lió Àrab]] —en el qual va participar [[Lawrence d'Aràbia]]— va expulsar als otomans (novembre de [[1916]] a novembre de [[1918]]). Va gaudir d'una independència efímera després de la [[Primera Guerra Mundial]] sota l'ègida de la dinastia dels [[haiximites Haiximites del Hijaz]], el cap de la qual, [[Hussein ibn Ali (xerif de la Meca) |Husayn ibn Ali]], que governava fins aleshores la regió amb el títol de xerif de la Meca i emir d'Hijaz (aquest darrer títol des de el [[1908]]) va ser considerat en endavant rei d'Hijaz per les potències aliades.