Lod: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "a El Caire" |
m Corregit: malmeses. El [[11 > malmeses. L'[[11 |
||
Línia 50:
El gran desenvolupament es va iniciar el [[1890]] amb la línia de [[ferrocarril Jaffa-Jerusalem]] per part de la concessió de Josep Navon Efendi, línia que fou inaugurada el [[26 de setembre]] de [[1892]].{{sfn|Shahin|2005|p=260}} i en passar la concessió en 1914 a mans otomanes fou desmantellada, en [[ample ferroviari mètric]] per adaptar-la als estàndards de l'[[imperi otomà]]{{sfn|Shahin|2005|p=260}} i la ciutat enllaçada a [[Beersheba]].
En els següents anys la fesomia de Lodd va canviar totalment. Les tropes d'Allenby van entrar a Ramla el [[15 de novembre]] de [[1917]], van dispersar a una columna otomana, i van ocupar Lodd el dia [[17 de novembre]] de [[1917]]. El [[1918]] va quedar sota administració britànica i es va establir el mandat de la societat de nacions, i en aquesta època es va convertir en quarter del exercit britànic. Sota els britànics fou anomenada oficialment Lydda i fou centre d'un districte del mateix nom, i va continuar el seu desenvolupament especialment en [[1920]]{{sfn|Shahin|2005|p=260}} quan els anglesos van canviar a via ample (143,5 cm) l'antiga via estreta (105 cm) i va quedar enllaçada a través de [[Rafah]] i [[al-Kantara]],{{sfn|Cotterell|1984|p=23}} en 1918, arribant al Caire en [[1941]].{{sfn|Hughes|1981|p=47}} El [[1934]] es va construir un aeròdrom que el 1937 va passar a ser aeroport amb qualificació de internacional el [[1949]], i és avui dia l'aeroport Ben Gurion (nom que va rebre el [[1975]] em honor del primer president israelià). La població el [[1922]] era de 8.103 persones (superant a Ramla) i el [[1947]] eren 19.000 dels quals 2000 eren grecs i la resta musulmans.
El [[11 de juliol]] de [[1948]] en la guerra entre Israel i els àrabs, Lydda fou ocupada pels israelians i de la seva població àrab només van restar 1.056 persones. Es van fer barris nous i el [[1958]] ja havia tornar a arribar a 19.000 habitants ara quasi tots jueus. El [[1980]] va arribar a 40.000 habitants. El [[1972]] l'[[exèrcit roig japonès]] va fer una [[Matança de Lod|matança a l'aeroport de Lod]] de 28 passatgers, en nom del [[Front Popular d'Alliberament de Palestina]] dirigit per [[Georges Habash]], que de infant fou un refugiat de Lod.
| |||