Abbadites: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
m Corregit: pròpia ma a > pròpia mà a |
||
Línia 1:
Els '''abbadites''', '''abbàdides''', '''abbadís''' o '''Banu Abbad''' (en {{lang-ar|'''بنو عباد'''}}, ''Banū ʿAbbād'', o '''{{lang|ar|العباديون}}''', ''al-ʿabbādiyyūn'') foren una important [[dinastia]] local que va governar l'[[emirat d'Isbiliya]], que incloïa el sud-oest de la [[península Ibèrica]], que governaren del [[1023]] al [[1091]].
La dinastia la va fundar [[Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad]] de la tribu dels [[Banu Lakhm]] que havien estat reis de [[Hira]]. Va organitzar la població per fer front als [[berbers]] que dominaven moltes regions del califat. Evità prendre el títol reial i va governar en nom d'un personatge que es va fer passar per [[Hixem II]]. Fou conegut com [[Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad|Ibn Abbad]] i a la seva mort el [[1042]] el va succeir el seu fill [[Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid]], (1042-1068/1069), poeta que va governar des de l'[[Alcàsser de Sevilla]] i va dirigir les campanyes a través dels seus generals en les que foren incorporades a Sevilla les petites taifes veïnes, [[Mertola]] (1044), [[Huelva]] i [[Santa Maria d'Algarve]] (1051), [[Niebla]] (1053), [[Algesires]] (1055), [[Silves]] (1063), [[Ronda]] (1065), [[Taifa de Morón|Morón]] (1066), [[Carmona]] (1067) i [[Emirat d'Àrkuix|Arcos]] (1069); va matar de pròpia
Finalment una [[fàtua]] dels ulemes i el permís del [[califa abbàssida de Bagdad]] van autoritzar la deposició de la dinastia per deslleialtat a l'islam en ajudar els cristians contra altres musulmans. Els [[almoràvits]] van assaltar Sevilla el [[1091]]. Va ser fet presoner i va morir en captivitat a Àfrica el [[1095]].
|