Marc Licini Cras Dives (triumvir): diferència entre les revisions

Des d'allí va passar a [[Província romana de Macedònia|Macedònia]], [[Tràcia]], l'[[Hel·lespont]], [[Galàcia]] i el nord de Síria cap a [[Regió de Mesopotàmia|Mesopotàmia]]. El rei [[Deiotarus I]] de Galàcia se li va unir amb els seus homes. Entre els seus lloctinents destacava [[Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)|Gai Cassi Longí]] (després un dels assassins de Juli Cèsar). Cras no va saber preparar la guerra amb aliances amb dissidents, amb armenis i amb altres possibles enemics parts, i no tenia informació sobre les forces enemigues i la naturalesa del país. Va creuar l'[[Eufrates]] i va ocupar ''[[Zenodotium]]'' a Mesopotàmia però en lloc de seguir va donar temps a l'enemic de reagrupar-se i va refusar conquerir Selèucia i Babilònia, on estava la major oposició als parts; finalment va deixar 7000 infants i 1000 cavallers de guarnició a Mesopotàmia i va tornar a creuar l'Eufrates en direcció oposada per hivernar a Síria (hivern del 54 al [[53 aC]]). En els mesos que va romandre allí no va exercitar a les seves tropes adequadament i es va dedicar més a recaptar que a preparar la guerra. Va ordenar als caps de tribu de proveir reclutes a l'exèrcit i subministraments però aquestes peticions foren sovint substituïdes per pagaments en metàl·lic. El temple de [[Hieràpolis de Síria|Hieràpolis]] dedicat a la deessa siriana Derceto o Atargatis ([[Aixtarot (ciutat)|Astaroth]]) fou saquejat per odre de Cras per apoderar-se de les seves riqueses. El saqueig del [[temple de Jerusalem]], esmentat per [[Flavi Josep]] i a la seva traducció ampliada ''De bello Judaico'', és probablement un fet que mai va passar.

 

 

Cras a més a més fou traït per un príncep àrab de nom Ariamnes (segons [[Plutarc]]) que potser era [[Agbar]] d'[[Osroene]], que havia servit sota Pompeu, però ara era un agent de Surenas. Ariamnes es va oferir com a guia. Cassi Longí va sospitar que era un traïdor i va advertir Cras, però aquest no en va fer cas, i l'exèrcit romà fou portat a les planes, a l'abast de Surenas, i tot seguit Ariamnes o Agbar es va retirar amb un pretext. En veure acostar-se els parts, Cras no va saber fer front a la situació. Es va lliurar la batalla coneguda com [[Batalla de Carrhae]] en la que els parts van obtenir una victòria completa (juny del 53 aC). El fill de Cras, [[Publi Licini Cras Dives (llegat)|Publi Licini Cras Dives]], que cap a finals del [[54 aC]] s'havia unit al seu pare, hi va morir. A la nit els romans es van retirar cap a la ciutat (coneguda també com [[Harran]]) i els parts van ocupar el camp romà on van matar els 4000 ferits que no havien pogut escapar amb la resta. Quatre cohorts perdudes en la foscor també foren anihilades. Un altre guia dels romans, Andròmac, va resultar ser també un traïdor al servei de Surenas, i va portar els romans cap a congosts on eren víctimes fàcils. Amb les tropes a la vora del motí, Cras va haver d'acceptar una entrevista demanada per Surenas en la que deia que oferiria als romans la retirada sans i estalvis. Però l'entrevista era un parany que tenia per objecte fer presoner Cras, en la que Cras va morir.<ref name=mort/>