Nicèfor II Focas: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Es -> És conegut
m Corregit: la ma de > la mà de
Línia 19:
El [[968]] els grecs van creuar l'Eufrates i [[Setge d'Antioquia (969)|capturen Antiòquia]] el [[969]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=McGeer |nom=Eric |títol=Catalogue of Byzantine Seals at Dumbarton Oaks and in the Fogg Museum of Art: The East (continued), Constantinople and environs, unknown locations, addenda, uncertain readings |url=http://books.google.es/books?id=-9IezYYSligC&pg=PA20&dq=antioch+1084&hl=ca&sa=X&ei=TdUVT_OoFoewhAfUycmTAg&ved=0CDoQ6AEwAQ#v=onepage&q=antioch%201084&f=false |llengua=anglès |editorial=Dumbarton Oaks |data=2005 |pàgines=p.20 |isbn=0884023095 }}</ref> i el califat semblava perdut però va morir Nicèfor: la seva dona Teofano, que se sentia abandonada, i l'ambiciós Joan Zimisces, van conspirar contra la seva vida; un grup d'assassins foren amagats a la residència de l'emperador a [[Constantinoble]]. Una nit, a un senyal convingut, Joan va creuar el [[Bòsfor]], va entrar a palau amb les complicitats internes especialment Teofano, i amb els que ja eren dins, i va anar a la cambra on dormia Nicèfor, que fou assassinat. Zimisces es va casar amb Teofania i fou proclamat emperador com [[Joan I Zimisces]].
 
Entre les coses destacades del seu regnat la petició de l'emperador [[Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic]] que demanava la ma de Teofania, la filla de l'emperador Romà II i Teofano pel seu fill Otó (després també emperador com [[Otó II]]) per mitjà del bisbe [[Luitprand]] ([[968]]); l'emperador demanava les possessions bizantines a Itàlia com a dot de la princesa, possessions que no va obtenir.
 
== Referències ==