Vicente Risco: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: al poc temps reprèn > al cap de poc reprèn
Línia 10:
A la fi de 1917 Vicente Risco entra a les [[Irmandades da Fala]] sota la influència d'[[Antón Losada Diéguez]], el 18 de desembre de 1917 pronuncià el seu primer discurs en gallec, en un acte de suport a [[Francesc Cambó]], en la campanya per a les eleccions parlamentàries de 1918. Risco amb el grup d'Ourense participa en nombroses trobades en el districte de [[Celanova]], encara que no s'assoleixen bons resultats l'experiència li serveix com a estímul. Al juliol de [[1918]] surt l'últim dels set nombres de ''La Centúria'' i Risco comença a col·laborar en ''[[A Nosa Terra]]'', Risco s'esforçarà per donar-li un nou impuls a la literatura gallega amb articles sobre [[Arthur Rimbaud]], [[Paul Verlaine]], [[Apollinare]] o [[Omar Khayyam]]. En poc temps Risco es converteix en l'ideòleg i capdavanter del nacionalisme gallec, i ja al novembre de 1918 té una actuació destacada en la [[Primera Asemblea Nacionalista]]. En 1920 publica el llibre ''Teoria do nacionalisme galego'', considerat el text fundacional del nacionalisme gallec, ja en 1918 havia publicat un article amb el mateix nom, on ja s'esbossaven les idees que ara recopila en el llibre, Risco recull el llegat de [[Manuel Murguía|Murguía]] (de qui publicarà una biografia en [[1933]]) i ho combina amb el irracionalisme filosòfic, el determinisme geogràfic, el neotradicionalisme i l'etnografía, i defineix una nació com un fet natural basat en la terra, la raça, la llengua, l'organització social, la mentalitat i el sentiment. Afirma la pertinença de Galícia a la civilització atlàntica i cèltica. En 1920 apareix la revista [[Nós]], hereva de ''La Centúria''. Risco hi va escriure més de 100 col·laboracions fins al seu tancament el juliol de 1936, i des d'ella es renovarà la literatura gallega. Risco també dirigeix la secció d'etnografía del [[Seminario de Estudos Galegos]].
 
En 1922 contreu matrimoni amb María Carme Fernández Gómez, procedent de la petita burgesia d'[[Allariz]], en 1923 té la seva primera filla, que morirà en 1926. En 1923 neix [[Antón Risco]]. Risco recolza en un primer moment la [[Dictadura]] de [[Miguel Primo de Rivera]], la considera una oportunitat per a desmuntar el sistema caciquil i accepta un lloc de diputat provincial a Ourense pensant en una possible instauració d'una mancomunitat com a [[Catalunya]]. Després de la ruptura amb la Irmandade da Fala da Coruña i ''A Nosa Terra'' Risco escriu per a ''Rexurdimento'', l'òrgan de la [[Irmandade Nazonalista Galega]], encara que que al poccap tempsde poc reprèn les seves col·laboracions en ANT, que tractaran sobre temes culturals, només el 1928 torna a escriure sobre temes polítics per a demanar el retorn al [[sistema parlamentari]].
 
A l'abril de 1930 marxa a [[Berlín]] per a seguir un curs de etnografía a la [[Universitat de Berlín]], els quatre mesos que passa en [[Alemanya]] el marquen ideològicament cap a un pensament més conservador i catòlic, Risco va escriure les cròniques del seu periple europeu en unes cròniques per a ANT que posteriorment recolliria en el llibre ''Mittleuropa'' (1934).