Grans Llacs d'Amèrica del Nord: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: d'altres -> altres aigües |
m Corregit: que a l > que en l |
||
Línia 199:
Durant la colonització, els grans llacs i els seus rius eren l'única manera pràctica de moure gent i càrrega. Les [[Gavarra|gavarres]] de la Nord Amèrica central, tenien la possibilitat d'arribar a l'[[oceà Atlàntic]] des dels Grans Llacs al obrir-se el [[canal Erie]] al 1825. Al 1848, amb l'obertura del [[canal d'Illinois i Michigan]] a [[Chicago]], s'habilità l'accés directe al riu Mississipi des dels llacs. Amb l'establiment d'aquestos dos canals, s'aconseguí posar en comunicació ciutats tan llunyanes com [[Nova York]] i [[Nova Orleans]].
El principal negoci de les diverses línies cap a l'any 1800 eren transportar [[immigrant]]s. Moltes de les grans ciutats nord-americanes deuen la seua existència a la seua posició als llacs, com a destinació de [[transport de mercaderies]] i també com a lloc d'acollida d'immigrants. Quan es van desenvolupar els ferrocarrils i les carreteres, els negocis de transport de béns i de passatgers es van estancar, de manera que
Les rutes d'immigració encara tenen un cert efecte avui dia. Els immigrants solien formar les seves pròpies comunitats I algunes àrees tenen una segregació ètnica pronunciada, amb grups de neerlandesos, alemanys, polonesos, finesos d'entre altres. A causa del fet que molts immigrants romangueren un temps a la colònia de [[Nova Anglaterra]] abans de moure's cap a l'oest, moltes àrees dels Estats Units a la vora dels Grans Llacs, mantenen una gran semblança amb l'aspecte de Nova Anglaterra, especialment a l'estil de les cases i a l'accent de la població.
| |||