Moluques del Sud: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: enllaç no actiu
m Corregit: vencè > vencé
Línia 6:
El [[25 d'abril]] del [[1950]] [[Johannes Hermann Manuhutu]] i [[Christopel Robert Stephen Sumokil]] proclamaren la independència de la ''Republika Maluku Selantan'' (República de les Moluques del Sud), que comprèn Amboina, Vuru i Seram, de la qual Sumokil es proclamà president el [[3 de maig]] i [[Albert Wairisal]] primer ministre. Va rebre el suport dels elements cristians i de molts sudmoluquenys oficials de l'antic exèrcit colonial
 
Però el [[17 d'octubre]] del [[1952]] [[Ahmed Sukarno]] vencèvencé Sumukil militarment i ocupà el país. Això provocà una resistència contra l'annexió, que continua encara actualment, i l'exili de 12.000 moluquesos, refugiats als Països Baixos. Sumokil instal·la un govern a l'exili a la [[Nova Guinea Occidental]] encara en poder neerlandès i intenta continuar una lluita guerrillera a Ceram i Ambon. El febrer del 1958 s'uniren a l’''Oposició Indonèsia Lliure'' amb els separatistes de [[Sulawesi]] i [[Kalimantan]]. Però també seran vençuts i aleshores els indonesis iniciaran una resistència passiva.
 
Quan [[Nova Guinea Occidental]] fou incorporada a [[Indonèsia]], Sumokil fou fet presoner pels indonesis el [[12 de desembre]] del [[1962]], i serà jutjat sumàriament i executat el [[12 d'abril]] del [[1966]]. El va succeir en el càrrec [[Johannes Alvarez Manusama]] (1910-1995), qui també va fundar als [[Països Baixos]] l' ''Organisasi Pembebasan Maluku Selantan'' (Organització d'Alliberament de les Moluques del Sud, OPMS), sense gaire pes específic a les illes, on s'inicià la indústria turística.