Diferència entre revisions de la pàgina «Enric Torra i Pòrtulas»

m
Corregit: Maresme: l'inèdita òpera > Maresme: la inèdita òpera
m (Robot corregeix paràmetre de plantilla)
m (Corregit: Maresme: l'inèdita òpera > Maresme: la inèdita òpera)
Un cop acabada la seva formació a l'acadèmia, Torra hi romangué durant deu anys com a professor. Al 1927, la seva família es traslladà a viure a Mataró, on des d'aleshores fou professor de piano de diverses generacions de mataronins. En el període anterior a la [[guerra civil espanyola|guerra]] va menar una carrera de concertista de piano, que la contesa estroncà definitivament. Durant el franquisme es dedicà a la docencia, la composició i la direcció d'orquestres i de corals. Un dels seus deixebles fou el compositor i pintor britànic [[Neil Harbisson]].
 
Molt vinculat a la seva vila d'adopció, Mataró, Torra hi destacà per la vinculació a la [[Sala Cabañes]], que es remunta ja al 1939, i com a director de la ''Missa de Glòria'' de [[Manuel Blanch i Puig|Manuel Blanch]] que s'executa per la [[Festa Major|festa]] de [[les Santes]]. Diverses obres i arranjaments de Torra es van vincular a la capital del Maresme: l'la inèdita òpera
''Burriac'', que donà a l'ajuntament de la ciutat, l'arranjament de la ''Missa de Glòria'', la instrumentació dels ''Pastorets de Mataró'' (que es representen a la Sala Cabañes), l'orquestració dels [[goigs]] de [[Les Santes]]... Per la seva tasca
ciutadana, a l'any 2001 l'Ajuntament de Mataró el declarà [[Fill Adoptiu]], i quatre anys més posà el seu nom a un dels nous vials del [[Parc Central]].
1.123.368

modificacions