Obre el menú principal

Canvis

1 octet eliminats ,  fa 5 anys
m
Corregit: participativa]], la [[horitzontalitat > participativa]], l'[[horitzontalitat
* [[Comunisme de consells]] és un corrent proletària-revolucionària sorgida en l'àmbit de la [[esquerra comunista]] germano-holandesa dels anys 1920-1930. El seu punt de diferenciació i ruptura amb la [[socialdemocràcia]] i el [[leninisme]] està en la crítica dels models tradicionals de [[partit polític|partits]] i polítiques [[comunisme|comunistes]]. La formulació primerenca de la teoria comunista-consellista va ser portada a terme per [[Anton Pannekoek]] i [[Otto Rühle]], en el transcurs de la [[revolució alemanya]]. Un teòric de consells posterior i més jove però no menys important va ser [[Paul Mattick]].
* [[Luxemburguisme]] es refereix al moviment marxista revolucionari creat per [[Rosa Luxemburg]] i [[Karl Liebknecht]], conegut pel nom de [[Lliga Espartaquista]], que es caracteritzava pel seu rebuig total de la [[Primera Guerra Mundial|guerra de 1914]] i la seva defensa de la [[democràcia obrera]] enfront de la ''visió militarista del partit'' que atribuïen a [[Lenin]]. La frase de [[Karl Marx]] ''l'emancipació dels treballadors serà obra dels treballadors mateixos'' era el punt de partida de les seves idees.
* [[Marxisme autònom]] sorgit des de la [[esquerra política]] i és en alguns casos part de les interpretacions del [[marxisme llibertari]] (principalment) i arriba a coincidir amb alguns postulats de l'[[anarquisme]]. Promou un desenvolupament democràtic i socialitzant del poder polític, la [[democràcia participativa]], la l'[[horitzontalitat]], i una constant adequació de les estratègies i tàctiques a les realitats concretes de cada espai. Es caracteritza per criticar i evitar l'avantguardisme i el burocratisme dels partits i els sindicats d'esquerra clàssics des d'un discurs [[anticapitalista]] i [[antiestatista]]. Això apunta a analitzar, criticar i evitar en la vivència la determinació de les estructures de poder de la societat capitalista i estatal per a així crear una autodeterminació de la vida que es basi en la capacitat positiva i productiva dels sectors subalterns dins de la modernitat i així també determinar a la societat. Els seus partidaris solen ser anomenats "autònoms" o "autonomistes". També hi ha la tendència important d'emfasitzar la [[política prefigurativa]], o aquella que en acció ja conté les formes socials que voleu siguin la norma de la societat. Així també la idea relacionada amb la possibilitat d'experimentació social i rebel·lia en l'ara i per tant la crítica a les visions que miren al món millor només capaç de fer-se realitat després de realitzar la revolució.
* [[Freudomarxisme]] és un intent de síntesi entre el [[psicoanàlisi]] [[Sigmund Freud|freudià]] i el marxisme, sent els seus representants principals [[Wilhelm Reich]] i [[Herbert Marcuse]]. Posteriorment es donaran nous intents per conjugar les dues posicions especialment des de la [[Dècada del 1970|dècada dels setanta]].
* [[Situacionisme]] seria la denominació del pensament i la pràctica en la política i les arts inspirada per la Internacional Situacionista ([[1957]]-1972), si bé el substantiu ''situacionisme'' sol ser rebutjat pels autors d'aquest. Aquest corrent, el plantejament central és la [[creació de situacions]], va emergir a causa d'una convergència de plantejaments del marxisme i de l'[[Avantguardisme|avantguarda]] com la [[Internacional Lletrista]] i el Moviment Internacional per una Bauhaus Imaginista (MIBI). El [[1968]] el moviment va proposar el [[comunisme consellista]] com a ordre social ideal.
1.112.862

modificacions