El matrimoni Arnolfini: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: així -> així, ja que l'
m Corregit: possible, tot i que > possible, encara que
Línia 51:
La composició està feta a base de línies horitzontals, amb tots els objectes col·locats en un minuciós ordre que es complementa amb la disposició dels personatges, que prolonguen la seva [[simetria]] amb el punt central de les seves mans unides, el mirall sobre seu i, sobre aquest, el llum de metall, embolcallat tot amb la llum difusa que entra per la finestra. En aquella època era molt original presentar retrats dempeus i situar-los en un interior domèstic i no religiós.<ref name="hpe"/>
* '''La minuciositat'''; és una pintura concebuda per a l'exhibició domèstica, el que permet de veure-la de prop. Els detalls prenen forma amb una escrupolositat microscòpica, solament possible gràcies a l'ús de l'oli i de plomins especials. Per exemple, al mirall del fons, en el marc del qual estan representades deu escenes de la [[Passió de Crist]], es reflecteix tota l'habitació vista des del darrere, incloent tot el mobiliari, el matrimoni, dues persones més i el finestral amb una vista de [[Bruges]]. Els flamencs s'enorgulleixen del benestar material que han aconseguit, de les seves petites possessions, i les representen a les seves obres: el llum, els mobles finament llaurats, la roba, etc. En aquesta obra apareixen, a més a més, altres objectes aparentment injustificats, qüestió que va ser estudiada per Panofsky a la seva tesi. Aquesta solemnitat queda reflectida formalment per la simetria de la composició.<ref>Milicua, José (1988) pàg.327</ref>
* '''El naturalisme'''; van Eyck es preocupava molt per representar la realitat amb la més gran exactitud possible, tot iencara que a l'ull modern la imatge sembli escassament realista per l'actitud hieràtica dels retratats i també del gos. El moviment és nul a la imatge; les formes tenen una solidesa escultòrica i l'escena, en general, és rígida, teatral i poc espontània. S'aprecia la preocupació per la llum i la perspectiva pròpies de van Eyck, que en això es va avançar al seu temps, amb una llum suau que penetra per la finestra i que embolica les formes delicadament, i amb la claror que es dissol, a poc a poc, en una atmosfera tangible. El marc arquitectònic i el recurs del mirall del fons donen una sensació de profunditat molt versemblant. Aquest quadre de Van Eyck formava part de la col·lecció del palau de [[Felip IV d'Espanya|Felip IV]] quan [[Diego Velázquez|Velázquez]] estava pintant ''[[Las Meninas]]'', per la qual cosa es creu que s'hi va inspirar ja que, sens dubte, coneixia molt bé aquesta pintura.<ref>López-Rey (1999) pàg. 214 </ref> Encara que al quadre de Van Eyck no hi ha exactament el sistema de joc especular que després utilitzaria Velázquez a ''Las Meninas'', sí que hi ha un interessant precedent, que és la recerca de la superació de la bidimensionalitat del quadre imposada a la representació dels espais. Van Eyck reforça una «integració» de l'espectador dintre de l'espai virtual representat a la seva obra.
 
== El simbolisme i iconografia ==