Lliure albir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: de indeterminisme -> d'indeterminisme |
m Corregit: que, tot i que > que, encara que |
||
Línia 37:
Per il·lustrar la seva posició, els compatibilistes expliquen casos clars en què la llibertat d'algú és negada, sigui per violació, assassinat, robatori, o altres formes de coacció. En aquests casos, el lliure albir no és aplicable, no perquè el passat estigui determinant causalment el futur, sinó perquè l'agressor està invalidant els desigs de les víctimes i les preferències sobre les seves pròpies accions. L'agressor coarta la víctima i, segons els compatibilistes, això és el que invalida el lliure albir. Així, argumenten que el determinisme no importa, el que importa és que les eleccions individuals siguin el resultat dels seus propis desigs i preferències, i que no siguin invalidats per una força externa (o interna).<ref name="Hobbes" /><ref name="Hume" /> Per ser un compatibilista, no cal adherir-se a una concepció particular del lliure albir, sinó tan sols negar que el determinisme estigui en conflicte amb el lliure albir.<ref name="CompSEP" />
La postura de [[William James]] fou ambivalent. Mentre ell creia en el lliure albir en l'aspecte ètic, no creia que hi hagués evidència d'aquest en l'aspecte científic, ni cap de les seves pròpies introspeccions hi donaven suport.<ref>Vegeu Bricklin, Jonathan, "A Variety of Religious Experience: William James and the Non-Reality of Free Will", in Libet (1999), ''The Volitional Brain: Toward a Neuroscience of Free Will'' (Thorverton UK: Imprint Academic).</ref> A més a més, no acceptava l'incompatibilisme tal com està formulat a continuació; no creia que l'indeterminisme de les accions humanes fos un prerequisit per a la responsabilitat moral. A la seva obra ''Pragmatisme'', va escriure que "es pot confiar amb certesa que l'instint i la utilitat entre ells porten al negoci social del càstig i la recompensa", més enllà de teories metafísiques.<ref name="JW">"Instinct and utility between them can safely be trusted to carry on the social business of punishment and praise" regardless of metaphysical theories. James, W. (1907) ''Pragmatism'' (1979 edition). Cambridge, MA: Harvard University Press</ref> Creia que l'indeterminisme és important com a "doctrina de l'alleujament" -permet creure que,
Els "compatibilistes moderns", com [[Harry Frankfurt]] i [[Daniel Dennett]], argumenten que hi ha casos en què les eleccions d'un agent coartat segueixen sent lliures, perquè una coerció d'aquest tipus coincideix amb les intencions i desigs personals de l'agent.<ref>Frankfurt, H. (1971) ''Freedom of the Will and the Concept of the Person'' in "Journal of Philosophy"</ref><ref name="DD1">Dennett, D., (1984) ''Elbow Room: The Varieties of Free Will Worth Wanting''. Bradford Books. ISBN 0-262-54042-8</ref> Frankfurt, en particular, discuteix una versió del compatibilisme anomenada la "malla jeràrquica". La idea és que un individu pot tenir desigs en conflicte en un primer ordre, i també tenir un desig sobre els diversos desigs de primer ordre (és a dir, un desig de segon ordre), amb l'efecte que un desig preval sobre els altres. La voluntat d'una persona és la d'identificar-se amb el seu desig efectiu de primer ordre, és a dir, aquell sobre el que vol actuar. Així, per exemple, hi ha "addictes sense sentit", "addictes sense voler-ho", i "addictes que ho volen ser". Tots tres grups poden tenir el mateix desig de primer ordre de voler prendre la droga a què són [[addicció|addictes]] però alhora no voler prendre-la.
| |||