Pierre Choderlos de Laclos: diferència entre les revisions

Ser militar era la seua vertadera vocació. Es va decidir per tant, per aquesta carrera malgrat que les perspectives de promocionar-s'hi no eren moltgaire encoratjadores. Va escollir l'[[artilleria]], per ser la que millor s'adaptava al seu esperit matemàtic. Va ser admès, l'any [[1760]], en l'[[Escola de la Fére]], precursora de l'Escola politècnica.

És anomenatnomenat, successivament, subtinent el 1761, i tinent segon el 1762. Ansiós de conquistesconquestes i de glòria s'incorpora a la Brigada de les colònies, una guarnició de [[La Rochelle]]. Però el [[Tractat de París (1763)|Tractat de París]], l'any [[1763]], posa fi a la [[Guerra dels Set Anys]]. En vista d'això, el jove Laclos es veu obligat a oblidar les seues ambicions bel·licistes i a conformar-se amb la tediosa vida de la guarnició: a [[Toul]], el 1763, a [[Estrasburg]], de 1765 a 1769, a [[Grenoble]], de 1769 a 1775 i a [[Besançon]] de 1775 a 1776.

Nomenat capità enel 1771, va romandre durant dissetdèsset anys en l'armada, (just fins a la [[Revolució Francesa]]). Aquest artiller, fred i lògic, d'esperit subtil, s'avorreix entre els toscos soldats i, per a ocupar el seu temps, se submergix en la literatura i en l'escriptura. Les seues primeres obres, escrites en versos lleugers, es publiquen en l<nowiki>'</nowiki>''Almanac de les Muses''. Inspirant-se en un novel·la de Madame Riccoboni, escriu una òpera còmica bastant dolenta, "''Ernestina"'', que no aconseguirà més que una desastrosa representació davant de la reina [[Maria Antonieta d'Àustria|Maria Antonieta]], el 19 de juliol de 1777.

EnEl 1776 se li encarrega la instal·lació d'una nova escola d'artilleria a [[Valença]] en la quequè després ingressarà [[Napoleó Bonaparte]]. De retorn a [[Besançon]], l'any [[1778]], és nomenat capità de segona de sapadors. En la guarnició, i durant el seu temps lliure, redacta unes quantes obres en què apareix com un fervent admirador de [[Jean-Jacques Rousseau]] i de les seues novel·les. ''La nova Eloisa'' que ell considera «la més bella de les obres escrita amb el títol de novel·la». El [[1778]], comença a escriure ''Les relacions perilloses''.