cap resum d'edició
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
|
El seu pare, Luigi Pantaleoni, va ser compositor, i el seu germà, [[Adriano Pantaleoni|Adriano]], també va ser cantant d'òpera. Va estudiar a Milà, amb [[Francesco Lamperti]], abans de debutar al Teatre Carcano de la capital llombarda el 1868, a ''[[Margherita]]'', de [[Jacopo Foroni]]. En els 15 anys següents es va presentar en teatres per tot Itàlia, amb diversos papers d'òpera italiana i francesa, i, fins i tot, amb la Elsa de ''[[Lohengrin]]''. El 1874 va cantar el paper d'Isabella en l'estrena de ''[[Salvator Rosa]]'', de [[Carlos Gomes]] a [[Gènova]], i, l'any següent, la Margherita de ''[[Mefistofele]]'' al [[Teatro Regio de Torí]].<ref name=oper>{{cita web|título=Pantaleoni Romilda|url=http://hosting.operissimo.com/triboni/exec?method=com.operissimo.artist.webDisplay&id=ffcyoieagxaaaaabeiax&xsl=webDisplay&searchStr=pantaleoni|obra=Operissimo.com|idioma=alemany}}</ref> Aquesta última representació va tenir una gran repercussió, i es considera el punt de partida de la recuperació de la popularitat de l'òpera d'[[Arrigo Boito]], que s'havia estrenat el 1868 amb molt menys èxit. La [[temporada 1876-1877 del Liceu|Temporada 1876-1877]] va cantar quatre mesos al [[Gran Teatre del Liceu]] de [[Barcelona]]. El 1879 va aparèixer al [[Teatro Real de Madrid]] i el 1884 a la [[Hofoper]] de [[Viena]].
Pantaleoni es va integrar en la companyia de [[la Scala]] el 1883, debutant amb ''[[La Gioconda]]''. En els vuit anys següents va interpretar nombroses òperes al teatre milanès, incloent les estrenes d'''[[Otello]]'' i ''[[Edgar]]'', així com el de ''[[Marion Delorme]]'', de [[Ponchielli]] (1885). Es va retirar dels escenaris el 1891, després de la mort de la seva parella, el director d'orquestra [[Franco Faccio]], amb qui va mantenir una llarga relació personal i professional. Va morir a Milà.
==Referències==
| |||