Alí ibn Ghàniya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ears. Amb trenta dos vaixells -> ears. Amb trenta-dos vaixells
m Corregit: les demés ciutats > les altres ciutats
Línia 3:
La revolució a Mallorca contra la submissió al califa almohade el [[1184]] el va portar al govern de les illes en lloc del seu germà [[Muhammad ben Ishak]], però sota pressió dels nobles almoràvits que formaven el seu entorn, va decidir portar la guerra contra els almohades a l'Àfrica abandonat les Balears. Amb trenta-dos vaixells els mallorquins van desembarcar prop de [[Bugia]], l'antiga capital [[hammadita]] que ara era seu d'un governador provincial dels almohades de [[Marràqueix]]. [[Bugia]], poblada per berbers sanhadja, fou ocupada amb certa facilitat aprofitant l'absència de la guarnició i els suports locals que els Banu Ghaniya (d'origen berber sanhadja) tenien a la ciutat ([[12 de novembre]] de [[1184]]). Quan els almohades van retornar els va derrotar i llavors va aconseguir el suport de nombrosos caps àrabs de les tribus [[Banu Hilal]] ([[Hilàlides]]) com els Banu Riyah, els Arhbadj, i els Djudham. El seu germà Yahya ibn Ishak (Yahya Ibn Ghaniya) va rebre el govern de Bugia i Ali va marxar amb les seves forces cap a l'oest, ocupant [[Alger]], [[Muzaya]] i [[Miliana]]. Va retornar llavors a l'est i pel camí se li van adherir altres tribus. Va ocupar la Kala dels Banu Hammad ([[Kalat Banu Hammad]]) que era una fortalesa important, i va posar setge a [[Constantina (Algèria)|Constantina]].
 
Mentre el califa [[Yakub al-Mansur]] va reunir un exèrcit que va enviar a la zona i va reconquerir Alger, Miliana, i les demésaltres ciutats i va obligar a Yahya a abandonar Bugia ([[1185]]). Ali va haver d'aixecar el setge i fugir cap al desert; va passar per les muntanyes de l'[[Aurès]] i va arribar al [[Djarid]] (sud d'Ifriquiya a l'entorn de Tozeur) on es va establir. Amb el suport dels àrabs de la zona va conquerir [[Tozeur]] y [[Gafsa]] i es va proclamar sobirà, llegint la ''khutba'' en nom del califa abbàssida al que va enviar el seu reconeixement i que li va prometre ajut.
 
De Gafsa va passar a [[Trípoli de Líbia]] on es va trobar amb l'armeni [[Karakush]], antic llibert d'un nebot del aiubita [[Saladí]] i governador aiubita de [[Tripolitana]], que disposava d'un contingent de soldats mercenaris turcs oghuz. Els dos homes es van aliar i els almoràvits, els oghuz, i els àrabs Banu Hilal i Banu Sulaym, van iniciar una campanya a Ifriquiya que van assolar durant un temps ([[1186]]-[[1187]]). El seu germà Abd Allah ibn Ishak Ibn Ghaniya ([['Abd Allāh ibn Ishāq ibn Ġānīya]]) va tornar a [[Mallorca]] i va reconquerir les illes, de les que es va proclamar rei (emir). El general almohade Abu l-Abbas al-Siqilli va poder conservar [[Illa d'Eivissa|Eivissa]] i [[Formentera]] i després es va apoderar de Menorca ([[1188]]), governada per Ibn Nayya en nom d'Abd Allah Ibn Ghaniya.