Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: dificultats. Pel demés, el > dificultats. Fora d'això, el
Per Comenius, la reforma de l'educació és l'únic remei per a la profunda crisi cultural que travessava Europa a l'època de la [[Guerra dels Trenta Anys]]. Tal reflexió tenia arrels religioses. Al pledejar per una democratització de l'educació, Comenius es constitueix en hereu del missatge igualitari del cristianisme: en tant que cada ésser humà és una imatge de Déu, tothom és mereixedor d’ésser educat. A més, – i aquí hi ha una de les reivindicacions de la [[Jan Hus|Reforma txeca]] – una població educada pot accedir directament als textos sagrats, apropant-se així a Déu.
 
Així, "cal que tot sigui ensenyat a tothom", sens distinció de riquesa, de religió o de sexe. Aquesta dimensió universal del pensament de Comenius, contingut en el concepte de ''pansofía'' o saviesa universal, és el seu aspecte més ambiciós. En una època on la inferioritat de les dones estava admesa de comú, Comenius afirma que les nenes tenen les mateixes capacitats intel·lectuals que els nens; lluitant també per una millor acollida dels alumnes amb dificultats. PelFora demésd'això, el pensament de Comenius beu de la seva pròpia experiència infantil: la d'un orfe que deu la seva ascensió no pas a la seva situació social, sinó a l'educació.
 
Afirmar que "tot" ha d’ésser ensenyat no significa pas que els alumnes hagin d'aprendre-ho tot. Al ''Prodromus pansophiae'', Comenius critica els esforços dels enciclopedistes, ja que considera absurda la forma de presentar els coneixements com una cadena d'elements juxtaposats més que com un tot. Es tracta més aviat d'aprendre a pensar bé. Per tant, els alumnes han de memoritzar els menys possible.
1.115.220

modificacions