Bosó de Provença: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP) |
format de referències |
||
Línia 4:
== Orígens familiars ==
Fill del noble [[Biví de Viena]],<ref name="gallica">[[Annales Bertiniani]],
== Proper de Carles el Calb<ref>El 860 Bosó apareix citat en el ''Anuntiatio domni Karoli'' com «el comte fidel a Carles el Calb, rei dels francs occidentals» segons diu la
Després del repartiment de [[Tractat de Meerssen|Meerssen]] Carles el Calb va anar a prendre possessió dels territoris assignats a la part del [[regne de Provença]] que havia estat de [[Lotari II d'Itàlia]] (+ 869). Allí el duc de la [[Borgonya Cisjurana]], [[Girard del Rosselló]], s'oposava a Carles el Calb que en canvi tenia el suport dels arquebisbes de [[Lió]] i de [[Viena del Delfinat]] (Vienne). A la tardor del [[870]], Bosó acompanyava al seu cunyat Carles i fou l'executor de la liquidació dels dominis del duc Girard del Rosselló junt amb el marquès [[Bernat de Gòtia]] i el comte [[Odó d'Orleans]]. El rei francès li va donar llavors el [[comtat de Troyes]]. Carles va atacar Viena del Delfinat defensada per la dona de Girard, Berta. La ciutat va resistir durant uns dos mesos, però les tropes reials van devastar la rodalia i Girard va demanar una capitulació honorable. Girard cedí llavors Viena del Delfinat a Carles el Calb que en prengué possessió la vigília de [[Nadal]] de l'any [[870]]. Carles va incorporar el [[Lionès]] i el [[Vienès]] al seu regne i el gener del [[871]], va nomenar a Bosó governador (duc) d'aquests territoris,<ref name="fmg">
El [[872]] Carles el va nomenar conseller i cambrer del seu fill [[Lluís el Tartamut]], nebot per part de mare de Bosó, que des del [[867]] era rei d'[[regne d'Aquitània|Aquitània]]. Bosó va rebre tanmateix el [[comtat de Bourges]] o Berry i el càrrec de [[comtat d'Alvèrnia|comte d'Alvèrnia]] en lloc de Gerard II al qui va deposar (Gerard II era fill de Gerard I, mort a la batalla de [[Fontenoy-en-Puisaye]] el [[841]]).
El [[875]], a la mort de l'emperador [[Lluís II el Jove]], Bosó va acompanyar al rei Carles el Calb a [[Itàlia]] per rebre el títol imperial del papa [[Joan VIII]].<ref>
El març del [[877]], Bosó va tornar a França, cridat pel rei. Aquest va confiar llavors el virregnat d'Itàlia i el ducat a Provença a [[Hug l'Abat]], fill de [[Conrad I de Borgonya]] i nebot de l'emperadriu [[Judit de Baviera]] (la mare de Carles el Calb), però Hug l'Abat tindria com associat a [[Ricard el Justicier]], el germà de Bosó i mai en va prendre possessió ocupat com estava a Nèustria. Aquest mateix any, a la mort del seu oncle el comte [[Eccard]], Bosó va rebre els [[comtat de Mâcon|comtats de Mâcon]] i de [[comtat de Chalon|Chalon]].<ref>Prou , Vidier: [http://archive.org/stream/recueildeschart00abbgoog#page/n166/mode/1up#ES ''"Recueil des chartes de l'abbaye de Saint-Benoît-sur-Loire"'', doc. XXV, pàg. 59-61
== Sota Lluís el Tartamut ==
Línia 19:
Bosó havia estat en contra de la segona campanya d'Itàlia que havia fet abans de morir el rei Carles el Calb i junt amb altres magnats del regne va conspirar contra el rei i després contra el seu successor. Bosó de Provença (llavors encara era anomenat Bosó de Vienne), Hug l'Abat de Nèustria, [[Bernat Plantapilosa]] de Tolosa i Alvèrnia i [[Bernat de Gòtia]], Septimània, Berry-Aquitània i Autun es revoltaren. Carles el Calb va morir el 6 d'octubre del 877 però els rebels van continuar contra el seu fill i successor [[Lluís II el Tartamut]] i li van imposar la confirmació dels seus privilegis.
El maig del [[878]] el papa, amenaçat pels atacs sarraïns i per nobles italians, es va refugiar a [[Arle]], on estava Bosó amb la seva esposa Ermengarda. Bosó el va acompanyar a [[Troyes]] on es va celebrar una gran assemblea que havia de decidir sobre els conflictes de l'imperi i especialment la revolta de [[Bernat de Gòtia]] i les ambicions del bastard [[Hug l'Abat]] que volia reconquerir les terres de Lotaríngia per la corona francesa. El papa va proposar al rei [[Lluís el Tartamut]] d'anar amb ell a Roma per ser coronat emperador però el rei, ja malalt, i amb por de morir pel camí, va refusar aquest honor. Bosó que tornava a ser virrei d'Itàlia, va fer un acord secret amb el papa, i el va acompanyar amb l'objectiu de fer-se reconèixer rei d'Itàlia,<ref group="nota"> Aquesta teoria queda confirmada a través d'una carta del [[Papa Joan VIII]] adreçada a la sogra de Bosó, l'ex
El [[10 d'abril]] de [[879]], Lluís II el Tartamut va morir a [[Compiègne]]; el seu fill [[Lluís III de França|Lluís III]] el va succeir a [[Nèustria]] i [[Austràsia]], mentre que el seu germà [[Carloman II]] va obtenir [[Aquitània]] i [[Borgonya]]. Aquest mateix any Bosó va engrandir les seves possessions afegint-hi el comtat d'Autun. El seus títols el [[979]] eren:
Línia 36:
[[Fitxer:Imperi Carolingi 880.jpg|thumb|250px|Imperi carolingi, en groc els territoris de Bosó ]]
[[Fitxer:Karte Hoch und Niederburgund EN.png|thumb|Regnes de Borgonya Cisjurana i Borgonya Transjurana]]
Des de la mort de Lluís el Tartamut, els drets del seu fill van ser contestats per la noblesa. El [[15 d'octubre]] del [[879]] diversos magnats, grans eclesiàstics i senyors es van reunir en assemblea a castell de Mantaille, (entre Anneyron i Châteauneuf-de-Galaure al [[Drôme]]) per escollir l'home més apte per protegir el país i l'Església. Fou escollit Bosó i es va decidir la restauració del regne de Borgonya del que fou nomenat rei;<ref>
El seu amic el papa [[Joan VIII]], de manera inesperada, va refusar aquesta elecció, la qual va considerar que feia prevaler els interessos privats per sobre dels de l'imperi. El papa va arribar a tractar Bosó de tirà i usurpador. No obstant el [[879]] l'administració ja estava en marxa i consten diversos actes en relació als comtats. El juliol del [[880]], Bosó va nomenar un abat de la seva confiança, Giló de Tournus, com a bisbe de [[Langres]].
Línia 42:
Contra Bosó es van aliar [[Lluís III de França]], [[Carloman II]] i els seus cosins [[Carles III el Gras]] i [[Lluís III de França|Lluís III el Jove]], que es van reunir el juny del [[880]] a Gondreville a [[Lorena]]. A finals del [[880]] les tropes aliades després de recuperar Autun, [[Besançon]], [[Chalon]], [[Mâcon]] i [[Lió]] es van presentar davant de Viena del Delfinat. Bosó es va refugiar amb les seves tropes a les muntanyes deixant la defensa de la ciutat en mans de la seva esposa Ermengarda. Quan Carles III el Gras va marxar per anar a recollir la [[rei d'Itàlia|corona d'Itàlia]], Lluís III i Carloman II van abandonar el setge permetent el retorn de Bosó a la seva capital.
Carles III el Gras, elegit emperador d'Occident, va reprendre la guerra des del mes d'agost del [[881]]. Les tropes del rei Carloman II van retornar al setge de Viena però assabentats de la mort de son germà el rei Lluís III, produïda el [[5 d'agost]], va aixecar el setge per anar a recollir la successió. Mentrestant les tropes de Carles III van arribar a la zona i van aconseguir conquerir la vila que fou saquejada i incendiada.<ref>
== Final ==
El [[884]], a la mort de [[Carloman II]], qui no havia tingut fills, l'emperador [[Carles III el Gras]] fou cridat a exercir la regència de França. Llavors va proposar a Bosó de reconèixer-lo com a [[Regne de Provença|rei de Provença]] sota la simple condició de fer homenatge al nou rei dels francs, el germanastre de Carloman II, [[Carles el Simple]]. Els drets de Bosó a Provença eren legítims doncs derivaven de la seva dona [[Ermengarda de Provença]] filla de [[Lluís II el Jove]] (Lluís II rei d'Itàlia i emperador) qui havia estat sobirà del país i havia mort sense fills mascles. Bosó va acceptar, i va quedar instaurat formalment com a rei en aquesta part de l'antic regne que mantenia sota el seu control.
Va morir el [[10 de gener]] del [[887]]<ref name="parstertia">
== Origen ==
Línia 66:
Es casà en segones núpcies el [[març]] de l'any [[876]] amb [[Ermengarda de Provença]], filla gran de l'[[Emperador d'Occident]] i [[comte de Provença]] [[Lluís II d'Itàlia]] dit "el Jove". D'aquest matrimoni tingueren:
* L'infant [[Lluís III el Cec]] (vers 880 - [[928]]), [[rei de Provença]] ([[887]] - [[928]]), [[rei carolingi d'Itàlia]] ([[900]]) i [[Emperador d'Occident]] ([[901]] - [[905]]). Es va casar amb Adela, filla de [[Rodolf II de Borgonya]]. Fou cegat pel seu rival a l'imperi [[Berenguer I d'Itàlia|Berenguer de Friül]].
* Ermengarda (882 <ref>[[Annales Bertiniani]]
* [[Engelberga]], (?-?), promesa l'onze de setembre del [[878]] amb [[Carloman II]].<ref>[[Annales Bertiniani]],
==Notes==
{{Reflist|group=nota}}
| |||