Color primari: diferència entre les revisions

Els colors primaris no són una propietat fonamental de la llum, sinó un concepte biològic, basat en la resposta fisiològica de l'ull humà a la llum. Fonamentalment, la llum és un [[espectre]] continu de [[longitud d'ona|longituds d'ona]], cosa que significa que en realitat existeix un nombre gairebé infinit de colors. Això no obstant, un ull humà normal només conté tres tipus de receptors, anomenats [[Con (cèl·lula)|cons]]. Aquests responen a longituds d'ona específiques de llum roja, verda i blava. Les persones i els membres d'altres espècies que tenen aquests tres tipus de receptors es diuen [[tricromàtic]]s. Encara que la sensibilitat màxima dels cons no es produeix exactament en las freqüències roja, verda i blava, són els colors que s'escullen com a primaris, perquè permeten estimular els tres receptors de color de manera gairebé independent, proporcionant una àmplia [[gamma de color|gamma]]. Per generar rangs de color òptims per a altres espècies a part dels éssers humans s'haurien d'usar altres colors primaris additius. Per exemple, per a les espècies conegudes como [[tetracromàtic|tetracromàtiques]], amb quatre receptors receptors de color distints, s'utilitzarien quatre colors primaris (com els humans solament poden veure fins a 400 [[nanòmetre]]s ([[Color violat|violeta]]), però els [[tetracromàtic]]s poden veure part de l'[[ultraviolat]], fins als 300 [[nanòmetre]]s aproximadament, aquest quart color primari estaria situat en aquest rang i probablement seria un magenta espectral pur, en lloc del [[magenta]] que veiem, que és una barreja de vermell i blau). Moltes [[ocell|aus]] i [[marsupials]] són tetracromàtics, i s'ha sugerit que algunes dones neixen també tetracromàtiques,<ref>Backhaus, Kliegl & Werner « Color vision, perspectives from different disciplines » (De Gruyter, 1998), pp.115-116, section 5.5.</ref><ref>Pr. Mollon (Cambridge university), Pr. Jordan (Newcastle university) « Study of women heterozygote for colour difficiency » (Vision Research, 1993)</ref> amb un receptor extra per al [[groc]]. D'altra banda, la majoria dels [[mamífers]] tenen solament dos tipus de receptor de color i per tantsóntant són [[dicromàtic]]s; per ells, solament hi ha dos colors primaris.