Clorofluorocarboni: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 95.19.53.199 (discussió) a l'última versió de Langtoolbot |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 46:
|}
Si el compost és cíclic, aleshores el número és precedit per C. Hi ha altres refrigerants, alguns dels quals són hidrocarburs, mescles d'hidrocarburs o mescles de CFC. Tots els detalls del sistema de nomenclatura s'especifiquen en la norma ANSI/ASHRAE 34-1992 amb suplements anuals addicionals. Els noms químics s'utilitzen amb freqüència en lloc del nom sistemàtic com per exemple el tricloroetilè i cloroform.<ref>{{
== Estructura,propietats i composició ==
Els clorofluorocarbonis (CFC) són hidrocarburs saturats que contenen àtoms de clor i fluor que substitueixen de forma parcial o total els àtoms d'hidrogen formant una estructura tetraèdrica.
Els clorofluorocarbonis són compostos orgànics volàtils, tot i que menys que els seus anàlegs hidrogenats, degut a la polaritat d'enllaç que produeix interaccions moleculars. Les seves temperatures d'ebullició es troben entre -50 °C i -120 °C.
Són substàncies inerts i molt estables que tenen un temps de residència molt gran, és a dir, que tendeixen a romandre en l'atmosfera durant anys fins que esdevé pols o s'allibera. Per exemple, pel més persistent s'ha estimat un temps de residència del voltant de 100 anys.<ref name=doi:10.1038/245027a0>{{ref-publicació|cognom=CHIH-WU SU & EDWARD D. GOLDBERG|títol=Chlorofluorocarbons in the Atmosphere|publicació=Nature 245, 27 (07 September 1973)|data= 07
Per altra banda són substàncies menys inflamables que els alcans dels quals deriven, això es deu al fet que atrapen els radicals formats pels halurs que es troben en el medi.
| |||